Núria Escarpanter va assumir, el passat 15 de juny, l’alcaldia de Llançà, després d’un pacte de govern que va permetre al socialista Francesc Guisset assumir el càrrec durant els dos primers anys. Escarpanter assumeix l’alcaldia amb il·lusió i seguretat, i amb la voluntat de donar un toc “femení” al municipi.
Vostè ha vist assumir la responsabilitat de l’alcaldia d’aprop. Com es sent ara que és vostè qui agafa el càrrec?
El fet de tenir experiència en el món municipal, malgrat que no estigués al capdavant, és el que d’alguna manera em fa sentir segura. Fa uns anys que estic a l’Ajuntament de Llançà, conec bé el meu poble i sé les mancances que tenim. És el que m’encoratja. I el fet que per primera vegada a Llançà hi hagi una dona alcaldessa, sense menystenir als antecessors, no puc dir que serà una legislatura millor, però sí que serà diferent.
La conciliació sempre ha sigut més complicada per les dones. Tot i que fa molts anys que assumeix responsabilitats en aquest àmbit, ser alcaldessa requereix pràcticament 24 hores al dia.
Sí, jo sempre havia pensat que volia arribar-hi, i ho he assolit. Però reconec que anys enrere, quan els nens eren més petits, per molta voluntat i per molt de suport que hagués tingut, no hagués pogut assumir-ho o hagués sigut molt més complicat. Ara, el meu marit té la seva feina, una filla de vint-i-un anys autònoma i un de 13, és quelcom que em permet agafar el càrrec sabent que m’hi podré dedicar.
Aquesta sensibilitat de les dones també es veurà reflectida en la relació amb l’oposició i el mateix soci de govern?
Crec que sí. Haig de manifestar que amb el soci de govern hem tingut una relació molt cordial i sense problemes. Ja us podeu imaginar que ideològicament estem a anys llum, però les discrepàncies s’han resolt bàsicament perquè en els pactes s’ha de vetllar pel bé del poble i deixar altres coses de banda, amb llibertat de vot i opinió. Ens hem posat d’acord i hem anat a l’una. Amb l’oposició jo crec que hi haurà un altre tarannà. Soc una persona conciliadora i no veig que la política hagi de traspassar a temes personals. Però és bo per la vida del poble que hi hagi debat en el ple, ara bé, sortint d’allà la relació ha de ser cordial perquè tots volem el millor pel poble.
Veurem un toc femení?
Jo crec que sí. I de fet s’està treballant en aquesta línia. Sense menystenir als homes, només faltaria!, però les dones tenim una altra manera de fer i jo crec que serà una de les coses que es veurà.
Però si amb una sola legislatura ja és complicat desenvolupar grans reptes, amb només dos anys, quins canvis podrem veure?
Dos anys són poc, però suficients per marcar una línia. D’una banda, el repte més important que tinc, i que no es pot visualitzar, però sí percebre, és que l’Ajuntament està al costat dels llançanenc i llançanenques. Vull que la gent no vegi l’Ajuntament llunyà, sinó que tinguin la sensació que estem al seu costat, que l’alcaldessa la tindran moltes hores cada dia. Vaig prendre una decisió quan em vaig presentar d’alcaldessa: si ho aconseguia em dedicaria exclusivament al meu poble. I d’altra banda, l’embelliment. Crec que la gent començarà a veure que a vegades no són necessàries grans coses, però sí petits detalls, serà el Llançà dels detalls.