El Carnaval de Llançà s’ha consolidat com una cita destacada a la comarca. Quins són els principals reptes a l’hora de fer créixer la festa sense perdre’n l’essència popular?
Com a alcaldessa, crec que el principal repte és trobar l’equilibri entre créixer i mantenir l’ànima del Carnaval. Volem que continuï sent una festa oberta, participativa i molt arrelada al poble, on les comparses, les entitats i els veïns se la sentin seva. Això implica créixer amb seny: millorar l’organització, la seguretat i la qualitat dels actes, però sense convertir el Carnaval en un espectacle allunyat de la gent. L’essència popular és el que el fa especial, i això ho hem de preservar per sobre de tot. Un clar exemple d’aquesta essència és el ranxo de Carnaval que segueix sent una cita important per la gent del poble i de afora als quals ens agrada aplegar-nos mantenint aquesta essència popular.
En els darrers anys s’han recuperat actes a petició de les comparses i les entitats. Com es treballa aquest diàleg amb el teixit associatiu?
Pel que fa als canvis i a la recuperació d’actes, el diàleg amb el teixit associatiu és clau. Treballem de manera molt directa amb les comparses i les entitats, escoltant propostes, valorant què ha funcionat i què es pot millorar. Hi ha reunions prèvies i espais de retorn després del Carnaval, perquè entenem que la festa no es construeix només des de l’Ajuntament, sinó col·lectivament. Aquest treball compartit és el que permet que cada edició tingui continuïtat, però també capacitat d’adaptació. En aquest sentit també és clau el paper que juga la nostra comissió de festes, que ens ajuda a valorar el que funciona, el que no i a preparar una festa que estigui a l’alçada de les expectatives que tenen sobretot la gent que vol gaudir del carnaval
El Carnaval atrau públic de totes les edats i visitants d’altres municipis. Quin impacte creu que té aquesta festa en la vida social i en la projecció de Llançà?
El Carnaval té un impacte molt positiu tant a nivell social com en la projecció de Llançà. És un espai de trobada intergeneracional, on hi participen infants, joves, famílies i gent gran, i això reforça molt la cohesió social. A més, el fet que vingui gent d’altres municipis ens ajuda a projectar Llançà com un poble viu, actiu i amb capacitat d’organitzar esdeveniments atractius més enllà de la temporada d’estiu. Penso que hores d’ara, darrera el Carnaval de Roses, Llançà és posiciona com un dels carnavals de referència a la comarca i això és molt important. És una feina de molts anys.
Què li agradaria que la gent digués del Carnaval d’enguany?
Mirant cap al Carnaval 2026, m’agradaria que la gent digués que ha estat una festa participada, alegre i ben organitzada, on tothom s’ha sentit còmode i protagonista. Per a mi, el millor indicador d’èxit no és només l’afluència de públic, sinó veure les comparses satisfetes, les entitats implicades i els carrers plens de gent gaudint del Carnaval amb ganes de repetir l’any següent. Això voldrà dir que anem pel bon camí.
