El Nou Súper d’Agullana ha sigut un somni fet realitat per la Pilar, un negoci que s’ha convertit en la manera de viure de tota una família.
Quan comença amb el negoci?
Feia deu anys que estava treballant a la fleca i després d’un temps, el propietari va obrir, també, una botiga. Després d’uns catorze mesos s’ho va voler traspassar. A mi sempre m’ha agradat servir i tenir una botiga. Llavors vaig veure l’oportunitat de fer el meu somni realitat.
El seu somni era tenir una botiga a Agullana?
Sí! Vaig començar amb 9 anys ajudant a la botiga de comestibles d’Agullana, que era d’una amiga de la meva mare. En morir el meu pare, la dona em va proposar anar els dissabtes a la tarda a la botiga a despatxar, venia llaminadures. Vaig estar-hi fins als setze anys, que vaig agafar una altra feina.
De treballadora a empresària. Un canvi important. Com ho han fet en l’àmbit familiar?
El meu home era paleta, però amb cinquanta anys va patir una hèrnia discal i no podia continuar treballant. Això el va tocar molt. En començar amb la nostra pròpia botiga, ell em va a buscar la verdura, a comprar coses que em faltin,… això ens va ocupar a tots dos!
Així, és un negoci familiar!
Sí! Ara ja fa gairebé tres anys que la meva família treballa amb mi. Ja des de bon inici el meu home em va dir que ell no s’hi veia treballant a la botiga, però m’ajudava amb els encàrrecs. Tot i això, jo necessitava una segona persona a la botiga, no puc fer-ho sola. Si em venen a demanar embotit dues o tres persones, em quedo col·lapsada. Llavors la meva filla va venir!
Un supermercat a Agullana manté a tota una família?
Haig de ser sincera. Ara mateix fas feina per anar pagant. Tenim la Jonquera molt a prop, i has d’ajustar molt els preus. Estic molt contenta amb la clientela que tenim. Amb l’augment d’impostos, treballes per pagar. Però, què fas? Un poble perquè tingui vida ha de tenir botigues. Si la gent va responent, potser no treus un gran sou però vas fent. Aquest darrer any de la pandèmia ha sigut molt dur per la pujada del cost de tot plegat. Però no vull pensar-hi! Esperem que les coses vagin millor i anem tirant. I aquells que només venen a comprar allò que s’han oblidat de comprar a un altre supermercat de la Jonquera o de Figueres, vinguin més sovint!
Potser tenim la idea que el supermercat de poble és més car.
Sí, però cal que mirem bé les coses. Reconec que potser tinc coses més cares que el supermercat, i altres les tinc més econòmiques! I al final, anar al supermercat a la Jonquera o a Figueres també és un desplaçament. Així que pot ser una cosa et compensa l’altre.