Situat entre l’Empordà i el Vallespir (França), el poble fronterer d’Agullana es troba dins la zona més occidental de la serra de l’Albera, que justament s’acaba al coll de Lli, ja en el terme de la veïna població de la Vajol. El seu terme està situat a la vall del Guilla i limitat a llevant pel curs
del Llobregat.
La vila d’Agullana és situada a la confluència del Guilla amb el torrent del Gou i té agregat el poble de l’Estrada i una quarantena de masies disperses. Limita al nord amb el Vallespir, concretament amb el terme de les Illes, a l’est amb el terme de la Jonquera, al sud amb el de Capmany, al sud-oest amb Darnius i a ponent amb la Vajol.
La zona nord és la més muntanyosa i està poblada de suredes, alzinars i algun bosc de castanyers en les zones més altes. La part més cap al sud i l’est és aquella en la qual hi ha la zona de conreus. Terra de pas, Agullana té dins el seu terme dos colls importants: el de Portell, a l’extrem oriental, i el de Manrella, a l’oest. Comunicat per carreteres comarcals amb la Vajol i Darnius, un tram de 3 km de carretera l’uneix amb la N-II en el lloc de Can Quartos, a uns 200 m de la sortida de la Jonquera de l’autopista AP-7. L’obertura d’una nova carretera ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de la Manrella.
Les terres d’Agullana han estat habitades des de temps prehistòrics, quedant com a testimonis d’aquella època la presència de quatre monuments megalítics, dos dòlmens, dos menhirs i la necròpolis de Can
Bech de Baix, A mitjan segle XVIII es comença a desenvolupar la indústria del suro. que, a principis de segle XX, comptava amb 40 fàbriques que es dedicaven a aquesta indústria. Mostra de el desenvolupament d’Agullana a l’època és tot un seguit d’edificis modernistes, com el xalet Parellada, la casa Estela, Can Vidal, l’escola, el cafè La Concòrdia o l’asil Gomis, on el 1946 hi va morir Lídia Noguer i Savà, més coneguda per la Lidia de Cadaquès, que ella mateixa es va considerar “La Ben Plantada”, de l´obra d´Eugeni d´Ors. La Festa de la “Xuia”, una de les més destacades del municipi,té una tradició molt antiga. Aquesta consisteix en recollir tots els ingredients per fer les aclamades “xuies”, unes truites de botifarra i cansalada.
La Festa Major té lloc el 15 d’agost, diada de l’Assumpció, patrona del poble.
Qué veure?
- Restes megalítiques (2dólmens, 2 menhirs i la necròpolis de Can Bech de Baix.
- Església de Santa Maria de l’Estrada, del segle XII
- Museu de l’exili cultural de 1939
- Monument en memòria de Lluís Companys, al Coll de la Manrella.
- L’Església parroquial, de l’any 1019 és l’exemple més espectacular quant a dimensions del romànic de la zona.
On menjar?
Restaurant la Pinyareda – Tel.: 972 535 508
La Concòrdia – Cafè/Bar – Tel.: 972 535 231
La Proposta…
Abans de deixar Agullana, podem visitar el cementiri i provar de trobar els nínxols on, des del 1911, reposen, els «Romeu i Julieta» empordanesos. Alguns avis d’Agullana i de pobles de les rodalies encara recorden la Rosa i l’Aníbal, una parella de joves enamorats que en no voler-se separar per la obligada marxa del noi amb un parent americà, decidiren posar fi a la seva
vida i morir plegats. Amb dues bales n’hi va haver prou. Des del 20 de setembre de 1911 continuen junts, enterrats un al costat de l’altre al cementiri d’Agullana. És per això que es diu que Agullana és la “Verona empordanesa”.
Ajuntament
Alcalde: Josep Jovell i Pujulà
Habitants: 841 (2018)
Altitud: 166 msnm
Superfície: 27 km²
Codi Postal: 17707
Telèfon: 972 258 200