El terme municipal de Llers és força extens, amb 21,21 km² i accidentat per turons i serralades de poca elevació. Són els darrers contraforts prepirinencs, de formació calcària, que assenyalen el límit nord-occidental de la plana. Hi ha nombrosos torrents, que formen l’interfluvi entre les conques del Manol i la Muga. Aquest darrer riu passa per l’extrem septentrional del terme i en alguns punts serveix de límit amb el municipi de Pont de Molins.
Té l’agregat dels Hostalets de Llers. A la banda de llevant hi ha uns terrenys planers, ja en contacte amb la plana, on passava el camí de la Calçada, via romana que durant l’Edat Mitjana va ser anomenada camí del Francès i que servia de límit dels antics comtats de Besalú i Empúries-Peralada. Aquesta situació de frontera durant l’Edat Mitjana va fer de Llers la zona més fortificada de l’Empordà. La vila tenia un castell baronial del qual en depenien onze més. El terme del castell era molt més extens que l’actual municipi. Fins al segle XVII el poble veí de les Escaules pertanyia a Llers i fins a XVIII el lloc de Molins (actual Pont de Molins) també pertanyia a Llers. El primer document on apareix mencionat el poble de Llers es registra en una butlla del papa Benedicte VI, adreçada a l’abat de Sant Pere de Rodes, Hildesind, en la que confirma la possessió del poble de Llers, entre d’altres.
Els seus habitants van patir els efectes de les guerres carlines, però el pitjor desastre va arribar amb la Guerra Civil,ja que el 8 de febrer de 1938 les tropes republicanes es retiraven precipitadament cap a la frontera i varen decidir volar els 200 quilos de trilita que estaven emmagatzemats a l’església. L’explosió va tenir efectes devastadors, destruint completament la població. La violència de l’esclat va ser tal, que en on estava el temple únicament va quedar un gran forat. Afortunadament els veïns van ser avisats evitant-una massacre, encara que va morir l’alcalde. Aquest fet va provocar la destrucció total de l’església de Sant Julià, el castell i diferents cases pairals entre d’altres.
El grau de destrucció va causar una gran impressió i la tragèdia va ser recollida amb amplitud en la premsa de l’època. Franco va adoptar la localitat, ordenant prioritat absoluta a la seva reconstrucció, que va finalitzar en 1943. Es va construir un barri a uns 500 metres de casc antic, que es va denominar El poble Nou. Aquí es va aixecar la nova i actual església parroquial de Sant Julià, a l’absis de la qual, hi ha una atractiva pintura mural obra del pintor altempordanès, Josep Ministral, instal·lat de fa temps al poble. Carles Fages de Climent va publicar el 1924 el poemari Les bruixes de Llers, amb il·lustracions d’un encara desconegut Salvador Dalí.
Qué veure?
-Restes dels castells de Llers i d’Hortal
-Església preromànica de Sant Quirze d’Olmells
-Església Parroquial de Sant Julià
On menjar?
-Restaurant Sancho Panza – Tel. 972505639
-El Corral de Llers – Tel.: 972 528 321
-La Cova Del Peix en Llers – Tel.:972 112 694
-Restaurant Ca La Francisqueta -Tel.:972 528 362
-Restaurante Dadà – Tel.:972 516 483
-Bar la Cabaña – Tel.:972 671 036
-El Corral de Llers – Tel.:972 52 83 21
-Casa Pepe- Tel.:972 50 62 64
La Proposta…
Castell de Llers.- A la part alta de la vila de Llers trobem les restes de l’anomenat castell de Llers. Està format per una torre mestra, cilíndrica, de gran diàmetre i de murs molt gruixuts, circumdada per una muralla de planta trapezial. El castell de Llers va patir destroces durant les guerres dels segles XVII i XVIII, i tingué un paper destacat com a fortificació durant la primera guerra carlina. Les restes actuals del castell, obertes al públic, es troben en mig de cases, algunes de les quals encara habitades.
Ajuntament
Alcalde: Carles Fortiana
Habitants: 1.239 (2018)
Altitud: 142 msnm
Superfície: 21,25 km²
Codi Postal: 17730
Telèfon: 972 528 020