Al segle XVIII la vall de Portbou -agregada a la població de Sant Miquel de Colera-, estava sovintejada, com s’anomena en documents, per “malfactors i contrabandistes”. Només s’hi trobaven com a edificacions, uns quans masos i un parell de barraques al racó de la platja. En aquest sentit, Portbou, fora dels contrabandistes i malfactors, fou originàriament refugi de pescadors, masovers i pastors. Actualment el nucli urbà deu en gran part el seu desenvolupament a la creació de l’estació Internacional i l’obertura de la línia del ferrocrril el1872.
Cal assenyalar que en el segle X el monestir de Sant Quirze de Colera poseeix el delme del peix i de la terra d’aquesta vall. Ins que en tancar el cenobi de Sant Quirze, aquest dret passa al monestir de Sant Pere de Besalú al segle XVI. L’any 1802, mitjançant una reial cèdula signada a Aranjuez, l’Abat de Sant Pere de Besalú, Francesc Melcior de Rocabruna i de Taberner, obté el permís per tal de repartir terres de la vall de Portbou. En aquest sentit els seus objectius eren l’augment de les rendes del cenobi i la creació d’una Marca de terra per tal de lluitar contra els “contrabandistes i malfactors” de l’indret.
Així a començaments del segle XIX, s’hi estableix un petit nucli habitat. Inicialment aquest petit llogaret depèn del poble de Colera del qual se segrega l’any 1885, quan Portbou adquireix la Capitalitat de tot el districte.
L’església parroquial de Santa Maria de Portbou va ser construïda a partir de l’any 1878 per la companyia del ferrocarril, a l’esplanada de l’estació, a la part amb més alçada de la població, per al servei religiós dels treballadors ferroviaris residents al poble. L’arquitecte va ser el barceloní Joan Martorell i Monells. Es tracta d’un edifici neogòtic de dimensions considerables, de 18 metres d’altura i 33 de llarg, d’una sola nau orientada de nord a sud i dividida en quatre creueries. La façana té tres obertures apuntades amb dues columnes amb capitell cadascuna i dos capitells més sostinguts, una gran rosassa amb decoració calada. L’absis, de planta poligonal està cobert amb creueria. Sobre l’entrada hi ha una imatge de la verge sota d’un dosser entre dos àngels.
Durant la guerra civil les imatges varen patir grans destrosses, i es va demanar a l’escultor Frederic Marès, fill de la vila, la reconstrucció de les imatges de l’exterior així com la realització de la talla de la Mare de Déu que presideix l’altar. El campanar, una torre de planta octogonal, amb un pis superior d’arcs apuntats, rematat per una gran creu de ferro, no està adossat a l’església, sinó que s’aixeca darrere mateix i molt a prop de l’absis.
Portbou celebra la seva Festa Major per Sant Jaume, a l’entorn del 25 de Juliol.
Qué veure?
– Estació Internacional
– Cementiri
– Monument a Walter Benjamín
– Refugis de la Guerra Civil
– Casa Herrero
– Oficina de Turisme – Tel.: 972 125 161
On menjar?
– Passatges Restaurant – Tel.:972 390 071
– Pizzeria Juventus – Tel.:972 390 241
– Restaurant Andrés – Tel.:972 390 521
– Restaurant Costa Blava – Tel.:972 390 004
– Restaurant El Club – Tel.:972 390 004
– Restaurant España – Tel.:972 390 008
– Restaurant l’Àncora – Tel.: 972 390 025
– Restaurant Voramar – Tel.:972 390 016
– Restaurant Ca la Feli – Tel.:972 39 01 97
– Restaurant L’Àncora – Tel.:972 39 00 25
– Guingueta El Campaner
La Proposta…
Si visiteu Portbou durant l’estiu podrem gaudir de les seves platges,(Gran, les tres platgetes, platja del Pi, platja de les Fresses i platja del Claper) o de les moltes terrasses que trobarem al Passeig Marítim tot prenent un vermut o tastant alguna de les moltes especialitats gastronòmiques.
Ajuntament
Alcalde: Xavier Barranco
Habitants: 1 075 hab. (2019)
Altitud: 28 msnm
Superfície: 9,27 km²
Codi Postal: 17497
Telèfon: 972 390 284
Mail: portbou@portbou.cat