Silvia Paneque, diputada al Parlament de Catalunya pel PSC, secretària de l’Àrea de Transició Ecològica, Energia i Medi Ambient del PSC, i candidata per la província de girona del PSC a les pròximes eleccions del 12 de maig.
– La gestió de l’aigua és un tema que preocupa molt a la nostra comarca. Quina és la seva proposta en aquest àmbit?
Durant més de dos anys he estat qüestionant el govern per no prendre les decisions que el país necessitava. Com a responsable d’aquesta qüestió en el Govern Alternatiu de Catalunya de Salvador Illa, hem creat una taula d’experts per analitzar totes les opcions i aportar propostes que ajudin Catalunya a superar les restriccions que pateix a causa de la sequera. Vam incorporar 1.000 milions d’euros per accions tangibles en els pressupostos que els Comuns van acabar tombant. Salvador Illa s’ha compromès a invertir 3.500 milions.
D’aquests, 120 milions anuals s’invertiran per utilització d’aigua regenerada per a usos ambientals. Això té importància, perquè s’afegeix aigua als cabals del riu o per a la recuperació de pous i aqüífers contaminats per sals a causa de la sequera. Hi ha països amb un volum de pluviometria menor que a Catalunya i que no pateixen restriccions, perquè estan tecnològicament preparats per aprofitar cada gota d’aigua.
La província de Girona ha de comptar amb una nova dessaladora. La nostra candidatura té un programa específic per a les Comarques Gironines i valorem que ha de proporcionar servei, tant per al dia a dia, com per poder tenir una economia competitiva.
– L’abocador de l’Alt Empordà s’ha anat ampliant en les darreres dècades, ocupant més i més superfície. Quina és la seva proposta per la gestió dels residus?
L’absència d’una Llei de Residus que estigui en consonància amb la normativa europea s’ha de corregir. És imprescindible comprendre que hem d’abordar el problema dels abocadors de manera decidida, reduir-los, perquè són l’equipament més contaminant i insostenible. Aquest ha estat un tema oblidat i, per exemple, és conegut que alguns municipis han hagut de transportar els seus residus a distàncies considerables, una situació que no és ni sostenible ni econòmicament viable.
La política del govern d’ERC en aquesta matèria ha estat difícil d’entendre. Ha decretat el tancament de les plantes de valorització energètica sense tenir noves plantes de triatge. Aquesta decisió ha provocat un augment dels residus en els abocadors. No obstant això, el primer objectiu hauria de ser la reducció de residus.
Actualment, un 35% dels residus acaben en abocadors, però la normativa europea estipula que per a l’any 2035, haurà de ser només el 10%. El canvi en la gestió de residus a Catalunya ha de començar amb una reducció dels abocadors i un augment de les plantes de triatge.
– Un altre gran preocupació a l’Empordà són els parcs eòlics. Quina és la seva opinió sobre la implantació de renovables en aquests espais naturals?
Permeteu-me expressar la meva convicció que una gran majoria de persones estan profundament compromeses en la lluita contra el canvi climàtic. També soc plenament conscient que qualsevol transició cap a un paradigma més ecològic ha de ser executada amb consideració als paisatges. M’interessa subratllar la imperiosa necessitat d’evitar que avancin qüestions greus com terres àrides o sequeres.
Resulta ineludible que Catalunya adopti una posició a favor de les renovables sense matisos i reivindicar que la presència de les renovables en el territori és una avantatge. La gent del territori se n’ha de beneficiar, tant en inversions públiques com en oportunitats laborals. Catalunya suporta una factura anual de 10.000 milions d’euros per importar energia. Durant l’última dècada, hem estat testimonis d’una política energètica estancada que té i tindrà repercussions econòmiques gravíssimes.
La falta de renovables ha fet ja que hàgim hagut de portar l’energia amb línies de Molt Alta Tensió que també tenen afectacions sobre el territori. La presència marginal d’energia eòlica i fotovoltaica a Catalunya és també un problema econòmic greu per al país, si es continua sense prendre decisions a favor d’aquest canvi a una manera de viure i de produir sostenible.