Després de dos anys de govern de coalició, Sílvia Ripoll afronta amb il·lusió i responsabilitat la recta final del mandat amb l’objectiu de fer realitat, projectes com l’escola de música i consolidar les iniciatives culturals impulsades fins ara.
Quin balanç feu dels dos primers anys de mandat?
El balanç que fem d’aquests dos primers anys de mandat és molt positiu. Des del primer moment, el pacte amb els Socialistes i Gent del Poble s’ha fonamentat en el respecte, la responsabilitat compartida i la voluntat de treballar pel bé comú de Roses. Malgrat les diferències ideològiques, hem sabut posar per damunt els interessos de la ciutadania, i això s’ha traduït en projectes concrets, iniciatives culturals, millores en l’espai públic. Aquest clima de col·laboració ens ha permès avançar i encarar els reptes amb visió conjunta.
Com es prepara per al darrer any en què vostè ha de ser l’alcaldessa?
Doncs me’n preparo amb energia, il·lusió… i unes sabates ben còmodes! Perquè sé que aquest últim any anirà carregat de feina, de trobades, d’actes i de molta presència al carrer. Ser alcaldessa de Roses és un honor i també una gran responsabilitat, i vull viure aquest últim any amb intensitat, proximitat i amb un somriure. M’ho prenc com una marató final: amb el cor obert, la mirada posada en el bé comú i l’agenda, això sí, més plena que mai!
Quins objectius considereu essencials d’assolir abans de finalitzar el mandat?
Per a mi és essencial ser la regidora que faci realitat una demanda de molts anys dels veïns i veïnes de Roses que és l’escola de música. Em fa especial il·lusió i estic posant molt d’esforç i molta empenta, ja que aquest equip de govern ho volem de forma unànime. En l’àmbit de festes hem fet molt bona feina i espero que tot el que hem consolidat ningú ho tiri per terra.
Us agradaria tornar a ser la cap de llista a les pròximes eleccions?
Sí! Sense cap mena de dubte! Tornaria a ser cap de llista amb el mateix entusiasme (i potser una mica més d’organització a l’agenda!). Això de treballar per Roses emociona i et fa sentir viva cada dia. És com un repte apassionant que et demana tot, però també et regala moments irrepetibles. Així que sí, si el partit i la gent volen, jo estic més que preparada per tornar-hi!