Aquest mes de juny farà quatre anys que el Rebost de Cantallops dona servei al poble. Parlem amb la seva propietària per saber com va començar i la seva experiència durant els temps més dur de la pandèmia.
– És sostenible aquest tipus de botiga en un municipi rural?
Amb molta dificultat, però vaig fent. No hi ha més botiga al poble i això és un gran avantatge i la gent de Cantallops s’implica molt i m’ajuda. El fet d’estar tres anys sense botiga ens ha fet conscienciar a tots de la importància d’aquests establiments als pobles petits.
– Quina és la història del Rebost de Cantallops?
Durant quinze anys vaig treballar en una empresa de transport que estava ubicada a la Jonquera, cosa que m’anava molt bé perquè tenia la feina a 6 km de casa i ho podia compaginar molt bé amb la vida familiar, les meves filles, llavors, eren molt petites. Varen tancar l’oficina de la Jonquera, per la jubilació del meu responsable, i va ser quan varen començar els mals de cap. Durant una temporada em varen traslladar a Roses. Poc temps després, l’empresa va ser absorbida per una altra empresa francesa i em varen traslladar a Perpinyà. Vaig provar-ho i no em resultava rendible, a causa del llarg trajecte, el que implica cada dia travessar la frontera, etc. I va ser llavors quan em vaig plantejar canviar radicalment de feina i de vida. Tenia el local, tenia la possibilitat i l’avantatge que al poble no hi havia cap més botiga, i aquí estic. Al juny farà quatre anys ja.
– Durant la pandèmia va ser l’únic establiment del poble. Com ho va viure?
Ostres, va ser «durillo». Mai havia treballat tant i tan malament com aquells tres mesos. Moltíssima feina, problemes d’abastiments, el nerviosisme general de tothom, el meu inclòs. Estava jo sola a l’hora de despatxar, no deixava que ningú m’ajudés per por que algú es contagiés. Obria al matí, fins a 13:30 h i a la tarda aprofitava per proveir la botiga, fer comandes, netejar, amb l’ajuda del meu marit. Deixava entrar a la gent de 2 en 2 i hi havia molta cua al carrer – aprofitaven per parlar una mica i per fer una mica de vida social-. Crec que aquells dies vàrem fer tots un bon ús de la paciència. A la gent més gran i que vivien soles, els hi portàvem les comandes a casa. Haig de dir que molta gent del poble es va oferir per ajudar-me i els estic molt agraïda.
– Quin tipus de clients té?
La clientela principal és la gent del poble, hi ha una mica de tot. La gent gran que ve al matí i a la tarda, principalment, ve la gent que treballa. Els caps de setmana,sobretot, hi ha gent de segona residència i aprofiten la botiga per comprar les coses que els hi fan falta per passar el cap de setmana o les estades més llargues. A l’estiu, festius i ponts hi ha clientela de les cases rurals, algú que s’escapa de l’Hotel de Can Xiquet, del càmping de Can Pau. Hi ha molt més moviment.