Sònia Martínez, diputada al Parlament de Catalunya (Junts per Catalunya).
Junts parla sovint de l’ascensor social avariat. Què volen dir exactament amb aquesta expressió?
Vol dir que avui a Catalunya moltes famílies viuen amb la sensació que, per molt que s’hi esforcin, no poden progressar. L’ascensor social, que abans permetia millorar la situació econòmica d’una generació a l’altra, ja no funciona. Hi ha famílies que treballen i, tot i això, tenen dificultats per arribar a final de mes o per pagar un lloguer digne. Això no havia passat mai amb tanta intensitat.
Per què creu que s’ha arribat a aquesta situació?
Hi ha diversos factors. En primer lloc, el creixement econòmic és desigual. El PIB per càpita a Catalunya creix menys que al conjunt de l’Estat, i la diferència amb Madrid ja és de 7.000 euros per persona. Això és moltíssim. En segon lloc, els preus han pujat molt més que els salaris. En tres anys, la inflació ha crescut un 13,6% i això ha fet perdre poder adquisitiu a moltes famílies. I, tot i que les xifres d’ocupació són bones, els nous llocs de treball sovint són precaris o mal pagats.
També han parlat de la situació de les pensions. Què està passant?
Les pensions tampoc segueixen el ritme del cost de la vida. Una pensió mitjana a Catalunya és només un 2,6% més alta que a la resta de l’Estat, però viure aquí és un 6% més car. Això vol dir que molts jubilats també ho passen malament. El nostre estat del benestar pateix, i calen mesures concretes per reforçar-lo.
Junts ha demanat un ple monogràfic al Parlament sobre aquesta qüestió. Què esperen aconseguir?
Volem que el Parlament parli clarament de la crisi de l’ascensor social i de com reforçar l’estat del benestar. Hem de parlar de salaris dignes, de pensions justes i d’una fiscalitat que no castigui les famílies treballadores i de classe mitjana. Necessitem una economia forta per tenir un estat del benestar fort.
I què proposa Junts per revertir aquesta situació?
Proposem apostar per la indústria, per l’emprenedoria i per la formació, que són claus per generar llocs de treball de qualitat. També cal una fiscalitat més justa i que els recursos que genera Catalunya es quedin aquí per invertir-los en serveis, infraestructures i oportunitats per als joves. Si no recuperem aquesta capacitat d’ascens social, correm el risc que els nostres fills visquin pitjor que nosaltres. I això, com a societat, no ens ho podem permetre.