Entrevista a Sònia Martínez, Presidenta del Consell Comarcal i Alcaldessa de la Jonquera, pel Dia de la Dona 2021.
– Com et definiries?
Com una persona empàtica, que sap escoltar i que es preocupa pel benestar de les persones del seu entorn. Alhora, soc una apassionada del coneixement; constantment intento aprendre coses noves i omplir la meva motxilla personal amb molts sabers i experiències. Així mateix, m’agrada estar informada de tot allò que passa al món. Em defineixo com a dona feminista i enamorada de la meva terra, l’Alt Empordà.
– Escull algun moment de la teva vida el qual la condició de dona t’ha perjudicat
Més que perjudicar-me, va ser tot un repte el primer cop que em vaig presentar a l’alcaldia de La Jonquera. Fins a aquell moment, tots els alcaldes del municipi havien estat homes. De fet, mai abans una dona s’havia presentat com a candidata a alcaldessa i, encara que fos inconscientment, jo em sentia una mica pionera en aquest sentit. Ara, quan miro enrere, em sento molt orgullosa de tots els reptes superats i de tots els sostres de vidre trencats en la meva trajectòria professional i política. He de dir, això sí, que he tingut sempre al meu costat persones i equips de gran vàlua humana i professional, sense les quals no hauria aconseguit cap dels reptes que he acomplert.
– Creus que la pandèmia ha agreujat les desigualtats socials entre homes i dones?
Sí, n’estic convençuda. La Covid-19 ha evidenciat encara més les greus desigualtats que existeixen entre homes i dones. Ho veiem clarament en la gestió que han fet la majoria de les famílies dels confinaments de persones grans, nens petits o persones malaltes. Tot el treball de cures ha recaigut, principalment, en dones. I més enllà de posar de manifest la situació asimètrica entre gèneres que té el nostre sistema, la pandèmia també ha tingut conseqüències col·laterals que han impactat de forma més incisiva sobre les dones. Penso, per exemple, en la gran quantitat de dones grans que viuen soles. Al veure’s privades del contacte amb la seva família i de la possibilitat de conservar les seves rutines de passeig i relació social, aquestes persones han vist fortament perjudicada la seva salut física i mental. Per no parlar del vergonyós i lamentable increment de casos de violència masclista que es van registrar durant els mesos de confinament, una de les mostres més cruentes d’aquesta desigualtat entre homes i dones.
– Una dona que admiris (o hagis admirat al llarg de la història), famosa o no famosa, i per què
N’escolliria dues. La primera és, sense cap mena de dubte, la meva mare, perquè és un exemple de força, empenta i alegria. L’admiro moltíssim, però sobretot l’estimo i li agraeixo enormement haver dedicat la seva vida a fer la meva molt millor, plena de somriures, felicitat i moments compartits. La segona dona que admiro és la cantant Teresa Rebull, pionera, solidària, compromesa, rebel i referent de la Nova Cançó a la Catalunya Nord. Fa anys, vaig tenir la sort de conèixer-la en persona a un acte al Museu Memorial de l’Exili i, posteriorment, vam coincidir un parell de vegades més en diferents situacions. La recordo forta, compromesa i reivindicativa. De fet, uns mesos abans de la seva mort, vam organitzar una exposició als porxos de Can Laporta de La Jonquera amb les seves pintures.
– Sovint s’atribueixen superpoders a les dones per la seva capacitat de fer moltes tasques alhora. Quin poder sobrenatural t’agradaria tenir?
No crec en els poders sobrenaturals. Crec en la feina diària i ben feta, en el treball en equip, en l’esforç, en l’empenta i en les ganes de millorar. I humilment penso que, més enllà dels resultats aconseguits, he abocat sempre tot això i més en els projectes que he desenvolupat al llarg de la meva vida. Si hagués d’escollir un superpoder, sens dubte demanaria poder allargar el temps i multiplicar les hores del dia. Sovint dedico molta estona a la feina i no puc passar al costat dels meus tot el temps que jo voldria. Una màquina que dilatés les hores seria un gran invent!