Parlem amb Xavier Vicens Codina, de Funerària Vicens.
Quina relació teniu amb Sant Pere?
Sant Pere és l’església de Figueres on em van batejar, vaig fer la comunió privada a set anys i la solemne a 12 anys. En 1956, l’any de la meva comunió, va ser l’any de la fred, anava amb bufanda, passamuntanyes i abric, però quan ets jove no te’n sents de la fred.
Quins records teniu de la Festa de Sant Pere?
En el meu record, Sant Pere se celebra des que Figueres té dues festes oficials: la Santa Creu i la festivitat del segon patró de la ciutat. Abans hi havia la festa de Sant Baldiri, el 20 de maig. A la vigília es plantaven 3 pins i es ballaven sardanes. A la diada, es feia la processó des de la seva església, al carrer Nou, fins a l’església de Sant Pere i en aquest seguici, en Quimet Carreras i jo en tornàvem per portar el penó i també les borles, junt amb el petit de can Sala Llauner.
Expliqueu-nos alguna anècdota de festes
Jo tenia un ofici, el funerari, que no en permetia fer gaires festes ni gaires plans. Una vegada, els meus companys van insistir per anar a veure «Golpe de gong». Jo els vaig respondre que si sortís feina, el pare em buscaria. I així va ser; quan portàvem una estona de programa, surt en Cortada i diu: «si a la sala es troba en Xavier Vicens, que vagi cap a casa que té feina». Jo els vaig dir: -vegeu que no havia de venir…
Ara, per Sant Pere hi ha repic de campanes
Jo també he tocat campanes, i com haureu endevinat, campanades a mort. Va ser en alguns enterraments a l’església del Bon Pastor de Figueres en què mossèn Jesús m’ho demanava. He de dir que aquest repic era digital, jo només havia d’estirar la palanca.
Què us sembla la revetlla de Sant Pere?
Molt bé, m’agrada ballar les peces clàssiques de festa major: pasdoble, corrido mexicà, vals i foxtrot.