Arnau Triola, pastry xef navatenc, guardonat recentment amb una destacada segona posició a la Final Nacional del World Chocolate Master (millors postres), detalla que, per a ell, el més important no és que el seu nom es conegui, sinó que es valori el que fa
– Es diu que en el World Chocolate Masters hi participen els millors xocolaters del món. Què significa per a tu haver estat un dels escollits per ser el passat 5 de març a la seu de Cacao Barry de Vic?
El World Chocolate Masters és molt més que un concurs: és un repte personal i una experiència que et fa créixer tant a nivell tècnic com creatiu. Haver estat escollit per participar-hi ha estat un honor, però al final no deixa de ser un reflex del treball diari. La pastisseria i la cuina no són només oficis, són vocacions: hi dedico moltes hores sense mirar el rellotge perquè m’agrada el que faig.
– Qui et va animar o com vas accedir-hi a participar?
Sempre he tingut la voluntat de participar en gairebé tots els concursos perquè crec que són una eina brutal per aprendre, millorar, ser constant i, sobretot, per trobar nous camins. A banda de competir-hi, és molt enriquidor parlar amb gent nova i obrir-te a altres visions. En un concurs d’aquest nivell, tothom parteix d’un nivell tècnic altíssim. El que realment marca la diferència són els altres elements: un packaging innovador, una idea que surti del que és habitual, la manera de transmetre un concepte… Potser un enginyer, un dissenyador o algú que no té res a veure amb aquest món et dona la clau per crear alguna cosa única.
Tinc clar que ningú arriba sol a cap lloc. M’ha ajudat molta gent, persones que, d’una manera o una altra, han estat pilars fonamentals en el meu camí. Una foto que per a mi té molt valor és la que ens vam fer un cop va acabar el concurs. Tota aquella gent allà, junts, fent-nos la foto, semblava com si haguéssim guanyat la Champions. Una imatge que no reflecteix només el resultat d’un concurs, sinó tot el suport i tota l’estima que vaig rebre durant el procés. Hi faltava gent, però també hi eren d’alguna manera. En definitiva, aquest concurs no va ser només una competició, sinó una experiència plena de gent increïble que m’ha acompanyat i que ha fet que tot això tingui sentit.
– Què va primer a la teva llista de prioritats, l’Empordà o la xocolata? Ets capaç de triar?
No crec que sigui una qüestió de prioritats, sinó d’identitat. Per mi, l’Empordà no és només un espai físic, és una emoció, una manera d’entendre la vida i de veure la pastisseria. És el lloc que m’ha fet créixer tant personalment com professionalment. La xocolata és la meva manera de traduir idees i sentiments en alguna cosa tangible. Quan vaig participar en el concurs, una de les frases que repetia en cada prova era: “Si el joc fos un ingredient, seria la xocolata, i si fos un lloc, seria l’Empordà”. Perquè al final, per mi, l’un sense l’altre no tindria sentit.
– Vas fer de pregoner a Navata, ara a la Figa Dolça a Figueres… perceps que cada vegada el teu nom és més present a la comarca?
És cert que cada vegada hi ha més reconeixement a la meva feina, i això s’agraeix molt. Però per a mi, el més important no és que el meu nom es conegui, sinó que es valori el que faig. Aquest ofici és sacrifici, passió i moltes hores d’esforç que només tenen sentit si ho gaudeixes de veritat.
Quan veig que la gent s’interessa pel que faig, que ho valora i que, d’alguna manera, s’hi sent connectada, és quan sento que tot això té sentit. No és tant una qüestió de reconeixement personal, sinó de compartir el que m’apassiona amb els altres.
– Tens ja escollit i marcat en el calendari el teu següent repte?
Sempre hi ha nous objectius i nous projectes en ment, però tot té el seu ritme i les seves fases. Després d’un concurs com aquest, arriba un moment de descompressió, de reflexió i de centrar-se en el dia a dia. Ara mateix estic en aquesta fase, assimilant l’experiència, valorant tot el que he après i gaudint també de la feina quotidiana al Castell de Peralada, que és la base de tot.
Al final, en cada concurs intento defensar el que som, el nostre territori, la nostra manera d’entendre la gastronomia, la nostra manera de fer. I això no és només una competició, sinó una forma de representar la nostra terra i tot el que ens defineix.
