Després de les denúncies interposades per IAEDEN-Salvem l’Empordà i veïns de Vilamalla, els expedients municipals ens confirmen la il·legalitat de les obres; però no comproven que es compleixi la restauració de la legalitat
El cas Primafrio-Ondina a Vilamalla ja no es pot entendre com una simple discrepància tècnica sobre llicències, activitats o planejament. La seqüència és molt més greu: primer es van executar obres en sòl no urbanitzable, després es va intentar modificar el POUM per regularitzar les actuacions, i finalment, s’hauria posat en marxa una activitat logística sense disposar de títol habilitant. Tot plegat afectant un àmbit especialment sensible del municipi: el sector SUD-1 “Industrial Llevant”, a tocar del Rec del Regatim i de la zona industrial de Vilamalla, en un entorn que ja suporta una pressió creixent del trànsit pesant i de l’activitat logística. Les parcel·les afectades estan classificades com a sòl de Protecció Agrícola i en part com a sòl de Protecció Hídrica.
Les empreses involucrades són dues: Ondina Logistics Vilamalla SL, promotora de les actuacions urbanístiques, i Primafrio SL, explotador de la base vinculada al transport hortofructícola. Jurídicament, els expedients són diferents, però territorialment i funcionalment formen part d’un mateix cas: la implantació d’una gran activitat logística en un sector que encara presenta importants ombres urbanístiques i administratives.
La cronologia real: primer es transforma el sòl i després es legalitza
La clau d’aquest cas és la cronologia. No comença amb una comunicació d’activitat temporal de Primafrio, ni amb una simple sol·licitud de llicència. Comença abans, sobre el terreny.
Les actuacions s’haurien iniciat ja el febrer de 2024 amb moviments de terres, explanacions, compactacions, esculleres, vorades, tanques, etc. Aquest és el primer fet greu: abans que l’Ajuntament autoritzés cap ampliació del polígon industrial i abans que existís cap títol urbanístic per transformar aquells terrenys, ja s’hi havien executat les actuacions materials.
El segon episodi arriba el 8 de setembre de 2025, quan Ondina Logistics Vilamalla SL presenta a l’Ajuntament una proposta de modificació del POUM. L’objectiu era ampliar el sector SUD-1 incorporant-hi gairebé 5 hectàrees de sòl no urbanitzable. La justificació era ampliar el sòl industrial, però en la pràctica, tenia un efecte molt clar: intentar donar cobertura urbanística a uns terrenys no urbanitzables que ja havien estat alterats il·legalment.
Finalment, el Ple de l’Ajuntament va desestimar la modificació. Així, l’intent de convertir sòl no urbanitzable en sòl industrial per ampliar el SUD-1 va fracassar perquè no s’ajustava al planejament ni responia a un interès públic.
Arran d’aquests fets, l’Ajuntament va incoar l’expedient de disciplina urbanística per obres en sòl no urbanitzable. L’informe tècnic municipal qualifica les actuacions com a infracció urbanística greu i la proposta de sanció arriba al límit legal de 150.000 euros. També es proposen mesures de restauració de la realitat física alterada.
El tercer episodi afecta directament Primafrio SL. que el 28 de novembre de 2025 presenta una comunicació d’activitat per posar en funcionament una part del centre logístic hortofructícola del SUD-1. La documentació preveia l’ús d’una superfície temporal superior als 4.300 m² i de 21 molls de càrrega i descàrrega. Una activitat logística de dimensió significativa, capaç de generar un flux intens de camions i un impacte directe sobre la mobilitat local.
La Junta de Govern ordena el cessament immediat
El problema és que aquesta activitat es volia iniciar en un sector on les obres d’urbanització encara no estaven recepcionades. Així ho van concloure els informes municipals, informant que no es podia exercir cap mena d’activitat fins que les obres d’urbanització estiguessin correctament recepcionades.
Davant aquesta situació, la Junta de Govern Local de Vilamalla, en sessió de 23 de gener de 2026, va acordar deixar sense efectes la comunicació d’activitat presentada per Primafrio i va ordenar el cessament immediat de l’activitat. Primafrio va presentar recurs de reposició, però va ser desestimat.
Això deixa una situació administrativa clara: la comunicació d’activitat va quedar sense efecte i hi ha una ordre municipal de cessament immediat. Per tant, si l’activitat continua funcionant, ho fa sense títol habilitant efectiu.
Els camions continuen carregant i descarregant
Tanmateix, la realitat actual és que els camions continuen entrant i sortint de la base, carregant i descarregant mercaderia. El moviment no és puntual ni esporàdic, sinó continuat.
La mateixa presència pública de la base a Google Maps, identificada com a “Primafrio Vilamalla (Base nueva)”, amb ressenyes de conductors i camioners, reforça aquesta percepció d’operativitat real. Aquestes ressenyes són un indici públic i extern que la base és coneguda, localitzable i utilitzada per transportistes.
La contradicció és evident: administrativament consta una ordre de cessament, però la base logística funciona. Si els camioners hi poden arribar, carregar, descarregar i ressenyar l’experiència, la pregunta és inevitable: com pot ser que l’Ajuntament no hagi comprovat de manera clara i concloent si l’activitat continua?
Aquesta situació no només té transcendència administrativa. També té conseqüències reals sobre el municipi, generant problemes de mobilitat tant al nucli de Vilamalla com als accessos de la zona industrial.
A més, sense l’autorització municipal no hi ha subministrament elèctric de xarxa, mancança que han suplert amb la instal·lació de generadors a gasoil. Fet que incrementa les emissions i els sorolls, tal com han denunciat veïns de nuclis propers de Vilamalla i Siurana.
L’informe municipal no comprova el que sentència
El 13 d’abril de 2026, l’Alcaldia va requerir als serveis tècnics municipals que informessin sobre la situació urbanística actual de l’emplaçament i constatessin si l’activitat s’estava desenvolupant o si havia cessat. L’informe de l’arquitecta municipal, de 14 d’abril de 2026, va concloure que, en cas que l’activitat s’estigués duent a terme, aquesta havia de cessar, però no responia a la pregunta clau: si l’activitat s’estava desenvolupant realment o no.
Aquesta omissió és especialment greu. Si, al gener, hi ha una ordre de cessament immediat, si hi ha denúncies sobre la continuïtat de l’activitat i si la base apareix públicament com un punt logístic operatiu, l’Ajuntament no pot limitar-se a repetir que l’activitat “no es pot fer”. Ha de comprovar si s’està fent i, si és així, ha d’actuar.
En aquest sentit, el cas Primafrio-Ondina evidencia una manera de fer per part dels promotors preocupant. Primer s’actua sobre sòl no urbanitzable i després s’intenta adaptar el planejament a uns fets ja iniciats.
Alhora, els retards en la gestió d’expedients, la manca d’inspecció i/o d’execució forçosa, la tolerància dels fets consumats, informes que no comproven tot el que han de comprovar… són manifestacions de permissivitat administrativa que impedeix el compliment de la legalitat.
Un precedent perillós per al municipi
El debat de fons va més enllà de Primafrio. El que està en joc és el model de control urbanístic i d’activitats que Vilamalla excerceix davant la pressió logística i industrial.
La logística pot generar activitat econòmica, però no pot situar-se per damunt del planejament, de la legalitat urbanística, de la mobilitat local ni de la protecció del sòl no urbanitzable. Qualsevol gran empresa que pretengui desenvolupar les seves activitats ho ha de fer seguint els procediments legals.
Les ordres municipals de cessament no poden quedar en paper mullat. Ara l’Ajuntament té una responsabilitat clara: inspeccionar, comprovar, sancionar si escau i executar les seves pròpies resolucions. Si no ho fa, la pregunta deixarà de ser què ha fet Primafrio i passarà a ser què ha permès l’Ajuntament de Vilamalla.