El terme municipal de la Vajol és d’extensió reduïda i es troba situat als Pirineus empordanesos. A l’extrem occidental de la serra de l’Albera i als vessants meridionals del coll de Lli (713 m), confrontant amb el Vallespir i per tant amb l’Estat francès, pertany a un dels sectors més enlairats i accidentats de l’Alt Empordà. El límit septentrional coincideix amb el municipi de Les Illes a l’oest, fins al pla de la Llosa (783 m), a l’est. A més, amb els termes empordanesos d’Agullana, Darnius i Maçanet de Cabrenys. El territori, és molt trencat i abrupte, drenat per la Guilla, riera afluent del Llobregat d’Empordà, que neix sota el coll de Lli, i per altres torrenteres i barrancs.
Les principals vies de comunicació són la carretera fins a Agullana, des d’on s’accedeix a la N-II i a l’autopista AP-7, i la carretera que travessa el coll de Lli, resseguint el camí vell en direcció a les Illes. Un camí porta al santuari de les Salines, ja dins el terme de Maçanet de Cabrenys. El poble de la Vajol és a 546 m d’altitud, en un replà granític des d’on s’albira un ampli panorama sobre l’Empordà, amb la mar al fons. La població s’esglaona al voltant de l’església i forma un conjunt d’arquitectura popular rural.
Els habitatges, rústics i petits, són sovint derivacions de les bordes pirinenques, de les quals resten exemples als voltants del poble, amb estables a la planta baixa i habitació al primer pis, comunicats sovint per una escala exterior d’un sol tram i acabada en una terrassa. La plaça de l’Església té el conjunt més notable d’aquesta arquitectura tradicional, en la qual s’integra la mateixa església, també amb una llarga escala exterior per on es puja al campanar. L’església de Sant Martí de la Vajol, un edifici romànic bastit als segles XII-XIII, té trets comuns amb altres temples del romànic avançat de la comarca. És d’una nau, amb absis semicircular.
A les acaballes de la guerra civil La Vajol va passar un dies de gran activitat política i fou seu, conjuntament, de la Presidència de la República i de la Presidència del Govern. Paradoxalment el poble més petit de la comarca havia estat, la capital de l’Estat Espanyol. La mina Canta havia acollit moltes obres d’art i quadres del Museu del Prado, que el 4 de febrer de 1939 es traslladaren a la Societat de Nacions a Suïssa, protegits per carrabiners. El dia 1 de febrer de 1939 hi arribà el President de la República, Manuel Azaña. El Mateix dia que Azaña traspassava la frontera, una hora després ho feia Lluís Companys i el President del Govern Basc Aguirre. Anaven a peu i a mig camí trobaren a Joan Negrin que baixava d’acomiadar al President de La República. La Vajol celebra la seva Festa Major per la festivitat de sant Martí, als voltants de l’11 de novembre.
Qué veure?
– Mina Canta (no oberta al públic)
– Monument a l’Exili (Coll de Manrella)
– Església de Sant Martí
– Museu de la Casa de la Vila
On menjar?
-Restaurante Casa Comaulis – Tel.:972 53 51 75
-Restaurant Manrella Comaulis – Tel.:972 53 52 23
-Restaurant Ca La Conxita – Tel.:972 53 52 13
-Restaurant El Molí d’en Robert – Tel.:972 54 40 04
La Proposta…
Al centre del poble, i adossat l’església de Sant Martí podem visitar el Museu de la Casa de la Vila,un gran edifici de planta rectangular orientat a migdia. Disposa de planta baixa i dos pisos. L’accés a la segona planta del museu és exterior, i es fa mitjançant una llarga escala de pedra de dos trams. L’aparell és de pedra i pedruscall, encara que es fa notar la utilització de grans carreus, alguns ben treballats, a les cantonades i els emmarcaments de les obertures. Malgrat no disposar d’elements que ens indiquin un caràcter defensiu, cal comptar que aquests deurien existir en el seu temps, doncs la construcció s’aixeca en un clau estratègic del poble, al costat de l’església i formant part del nucli més antic de la Vajol
Ajuntament
Alcalde: Joaquim Morillo
Altitud: 546 msnm
Habitants: 85 (2018)
Superfície: 4,72 km²
Codi Postal: 17707
Telèfon: 972 535 325
Web: ca.lavajol.cat