L’emblemàtica Festa de la Sardana a Les Escaules arriba a la seva vintena edició, amb una sorpresa que ja ens avança en Pau Alegrí, l’ànima de la festa. L’efemèride sardanista serà, com mana la tradició, el dimecres després de la Diada, enguany el 16 de setembre.
– Vint edicions ja són paraules majors. Què et passa pel cap quan mires enrere i veus, ara, el renom que té aquesta diada?
M’emociona i em fa molt feliç, sobretot en honor als seus fundadors, un dels quals era el meu avi. Si segueixo organitzant la festa és, en bona part, gràcies a ell. Hi ha altres pobles que fan diades semblants, però, segons els músics i els assistents, l’ambient que hi ha a Les Escaules, enlloc! Ara bé, gràcies i celebro que se segueixin programant sardanes arreu, espero que no morin mai.
– Què té la Festa que, dues dècades després, continua enganxant a tanta gent?
El caliu que es respira al poble durant tota la tarda. Som un poble molt petit, en el qual durant gran part de l’any no hi ha gaire moviment, si bé aquest dia la plaça s’omple de gom a gom. Per a molta gent és un dia de retrobaments amb amics. I què dir del berenar que donem? Doncs que agrada molt. Sabem de gent que, uns dies després de la festa, va a la carnisseria que ens proveeix la botifarra per comprar-ne; això vol dir que estem fent les coses ben fetes.
– Si algú de l’Empordà encara no hi ha vingut mai, què li diries perquè aquest any no se la perdi?
Fa lleig dir-ho, però crec que tot sardanista ha sentit a parlar de la nostra festa… Si encara queda algú que no hi ha vingut mai, que vingui a gaudir d’una tarda plena de sardanes i bon ambient. Segur que marxarà amb ganes de repetir. Quan vaig a repartir publicitat les setmanes abans, molta gent d’edat avançada em comenta que hi han vingut en edicions anteriors, però ara, per problemes de salut, no s’hi veuen en cor. Jo els animo i els faig alguna broma perquè tornin a venir; si acaben venint, em venen a trobar i riem plegats.
– Hi ha algun moment de la festa que, després de tants anys, encara t’emocioni especialment?
Sí, veure la plaça tan i tan plena de gent ballant sardanes. Jo sóc molt optimista en els dies previs, i faig tota la previsió del berenar d’acord amb això, però aquell dia, a mesura que s’acosta l’hora de començar, sempre em venen els dubtes, “els fantasmes”, i penso: I si aquest any “punxem”? Però, si el temps no ens fa la guitza, la gent no ens falla i ho acabem celebrant eufòrics. A part, com a anècdota, cada any penso “a veure quants músics vindran”; i és que quants més formin la cobla, millor, més patxoca, tot i que després els mals de cap són meus per fer-los cabre a l’hora de dinar…
– I enguany, per a aquesta 20a edició tan especial, ens pots revelar alguna sorpresa?
Per a aquesta data rodona tenia pensades diverses sorpreses, però la vida a vegades et canvia els plans; fa un mes que soc pare d’un nen i això m’ha “robat” gran part del meu temps. Igualment, intentarem fer tot el possible i més per tornar a oferir una festa perfecta. Una sorpresa sí que us la puc compartir: aquest any estrenem, en primícia a la Festa, una sardana dedicada a Les Escaules, la segona que es dedica al poble. La primera va ser l’any 2007 i enguany repetim autor, en Joan Vila i Safont. Estic desitjant escoltar-la; de moment, només en tinc les partitures.



