El dia 11 d’octubre tindrà lloc la VII Fira Transfronterera del Bolet i la Castanya de La Vajol, en parlem amb Joaquim Morillo, l’alcalde.
La Fira del Bolet i la Castanya arriba a una nova edició. Què creu que ha canviat des que es va posar en marxa?
Ha canviat sobretot la manera com ens mirem nosaltres mateixos i com ens veu la gent de fora, quan vam començar, volíem fer una fira que donés vida al poble i posés en valor dos productes molt nostres, avui podem dir que la fira s’ha convertit en una part de la identitat de la Vajol.
Som un poble petit, però tenim una història, un patrimoni i un entorn que ens fan singulars. La fira ens ha ajudat a reivindicar-ho i a fer que molta gent descobreixi la Vajol, això és important: els pobles petits no ens volem convertir en simples llocs de pas; volem tenir vida, activitat i futur.
La fira concentra molta activitat en un sol dia. És també una manera de reivindicar que els pobles petits poden organitzar esdeveniments amb capacitat d’atraure visitants?
Totalment, de vegades sembla que per fer coses importants cal ser un municipi gran, i nosaltres pensem exactament el contrari. La mida d’un poble no determina la seva capacitat de fer projectes. La fira és una bona prova que, quan hi ha voluntat, implicació dels veïns i col·laboració amb les entitats i els professionals del territori, es poden fer activitats capaces d’atraure molta gent.
Però també hem de tenir clar que no volem créixer per créixer. Volem un turisme que respecti el poble i el seu entorn i que deixi activitat econòmica al municipi. Preferim qualitat i identitat abans que massificació.
El canvi climàtic dificulta trobar bolets i castanyes en les dates habituals. Com està afectant aquesta realitat la manera d’organitzar la fira?
Ens obliga a adaptar-nos, i crec que és important parlar-ne sense embuts. El canvi climàtic ja no és una qüestió llunyana: el notem en els boscos, en les temperatures, en la sequera i en els productes de temporada.
Una fira com la nostra depèn directament de la natura i, per tant, és impossible ignorar aquests canvis. No podem garantir que cada any el bosc es comporti de la mateixa manera ni que hi hagi la mateixa quantitat de bolets o castanyes. Això ens dona una responsabilitat. No volem que la fira sigui només una celebració del producte, sinó també una oportunitat per parlar de com protegim el territori perquè aquests productes hi puguin continuar existint. Les tradicions no es mantenen mirant enrere; es mantenen sabent adaptar-se al futur.
Quin paper juga la proximitat amb França i fins a quin punt hi ha una participació de visitants i productors de l’altra banda de la frontera?
Per a la Vajol, França no és un territori llunyà. La frontera és aquí al costat, però la nostra relació amb l’altra banda ve de molt més lluny que qualsevol frontera administrativa. Compartim paisatge, muntanya, història i, sobretot, molts vincles humans. La història de l’exili republicà n’és un exemple molt evident.
Per això volem que la paraula “transfronterera” tingui un contingut real. La fira ha de servir per reforçar aquests vincles i generar intercanvi entre les dues bandes de l’Albera, tant a nivell de visitants com de productors, artesans i activitats.
I crec que tenim una oportunitat molt bona: fer de la frontera un punt de trobada i no una línia que separa. Aquesta és una de les apostes que volem continuar consolidant en les pròximes edicions.