La concessió de l’aigua d’Empuriabrava va caducar l’any 2020. El servei continua perquè l’aigua és essencial, però sis anys després cal preguntar-se on som, què implica aquesta situació i què hem de fer per sortir-ne bé.
En poques paraules, on som avui?
La concessió de l’aigua va caducar el 2020. El servei continua, com és lògic, perquè no podem deixar ningú sense aigua. Però una cosa és garantir el servei i una altra és considerar normal que sis anys després continuem sota el paraigua d’un contracte caducat. Aquesta és la fotografia actual.
I què implica tenir un contracte caducat?
Implica viure en una situació provisional que afecta a les inversions, renovació de la xarxa, costos i compromisos de futur. Necessitem un marc estable per poder planificar a llarg termini.
Però si obrim l’aixeta i surt aigua, quin és el problema?
Que gestionar l’aigua no és només aconseguir que avui surti aigua de l’aixeta. Tenim una xarxa d’uns 87 quilòmetres que ofereix un rendiment inferior al 80%, és a dir, menys del 80% de l’aigua que entra acaba al destí final, els usuaris, la resta es perd.
Què hauria de fer ara l’Ajuntament?
Primer, tancar bé la concessió caducada: saber què rep l’Ajuntament, en quin estat ho rep i si queden obligacions econòmiques o inversions pendents. Segon, tenir una fotografia actual i fiable de tota la xarxa. Tercer, fer un pla d’inversions per als pròxims anys. I després, amb tota aquesta informació, decidir com volem gestionar el servei.
Per tant, encara no toca discutir si la gestió ha de ser pública o privada?
Podem discutir-ho, és clar, però no hauríem de començar per aquí. Primer hem de saber què tenim, què necessitem i quant costarà. Després podrem comparar les diferents opcions amb dades. Si decidim primer qui ho gestionarà i després descobrim què cal fer, estarem fent les coses al revés.
I les inversions? Es poden fer amb el contracte caducat?
El manteniment i les actuacions necessàries perquè el servei funcioni s’han de fer. Però les grans inversions de llarg termini requereixen molta més claredat: qui les paga, durant quants anys s’amortitzen, qui n’assumeix el cost i en quin marc es fan. Aquesta és una de les conseqüències pràctiques d’estar en una situació provisional.
Què voleu aconseguir amb el Re-Think sobre l’aigua?
Explicar tot això de manera entenedora i escoltar gent que en sap. No volem començar amb una solució decidida. Volem fer les preguntes correctes i entendre quina és la millor manera de preparar els pròxims vint anys.
Amb quina idea t’agradaria que es quedés el lector?
Amb una de molt senzilla: la concessió va caducar el 2020 i no podem convertir la provisionalitat en normalitat. Ara toca ordenar el que tenim, saber què necessita la xarxa i decidir el futur amb dades. Primer saber on som. Després saber on volem anar. I finalment decidir com hi arribem.