Quin balanç feu de la vostra presidència al capdavant de la DO Empordà?
En un balanç més general, dels disset anys que he estat al consell Regulador, primer com a cap de promoció i els darrers vuit com a president, prou positiva.
He pogut viure i ajudar a fer possible l’eclosió del vi de l’Empordà a Girona, que és la nostra fita més envejable. A banda d’això, i ja en l’etapa de president, he tingut la possibilitat d’aconseguir una nova seu, gràcies a la generositat de l’Ajuntament de Figueres, reforçar la imatge comuna i el perfil del vi empordanès i començar a fer unes primeres passes per una intervenció més important sobre la viticultura i en la creació d’un camí del vi de l’Empordà. També estic satisfet de la consolidació d’iniciatives com són els reconeixements sectorials, la beca Puig Vayreda o diverses cites de promoció o culturals.
No em considero pas un líder nat amb suficient carisma i fortalesa ni tinc uns bons coneixements tècnics, però he mirat d’aprofitar la meva experiència empresarial per generar unes dinàmiques estratègiques satisfactòries.
En quins temes creieu que podria aprofundir la nova junta?
La feina per fer és ingent i crec que tant la presidència com l’equip que té al darrere faran un bon paper. I on crec que podrà avançar més clarament la nova Junta i la seva presidenta, amb un gran perfil tècnic, és en la millora qualitativa dels vins, perseguint l’excel·lència tant en l’àmbit de la vinya com de l’elaboració i la definició del producte. I aquesta és, sens dubte, la millor base per donar valor i projecció al vi.
Com ha variat el posicionament dels vins de la DO Empordà en els darrers anys?
On hem millorat més clarament és en el mercat de més proximitat, el gironí i també, cada cop més, a la venda en el propi celler, que fa tan sols una dècada era quasi inexistent. I sortosament ho fem amb un nivell de preu acceptable, que és el que requereix un producte de qualitat produït en quantitats relativament petites, i això també és important.
Podem dir que avui tota la restauració de nivell gironina té molt en consideració el vi de l’Empordà i ens resta per aconseguir el mateix a nivell de tot Catalunya i, perquè no, més enllà. Anem avançant, si més no en l’àmbit barceloní, tot i que resta molt per fer.
També destacaria el reforçament de la producció en base a les varietats autòctones, en especial els lledoners i carinyenes i un decantament progressiu cap als blancs.
Quins creu que seran els principals reptes amb què s’hauran d’afrontar?
A mi em preocupa, particularment, la importància que vagi prenent l’enoturisme. És un gran aliat, però cal mirar que no ens engoleixi i que mantinguem l’autenticitat que avui tenim.
I personalment, cap a on encarrilareu el camí?
Bé, la veritat és que no deixo pas la D.O. per estar tranquil, sinó que m’esperen d’altres reptes que m’agradaria poder assumir amb més tranquil·litat. Són en altres àmbits d’activitat en què em moc, com és la consolidació d’una línia de xarcuteria vegetariana o la preparació del relleu empresarial…, que ja tenim una edat.
Galeria de fotos de l’acte de comiat; El sector del vi agraeix el treball de Xavier Albertí i tres dels membres més actius i antics de la junta sortint (Toni Roig de Mas Llunes, Pere lloveras de la cooperativa d’Espolla i Marta Pairó del Celler Pere Guardiola de Capmany), que ha acumulat prop de 18 anys en diferents tasques dins la DO Empordà.
