El terme municipal de Vilajuïga, està situat a la part oriental i comprèn els contraforts nord-occidental de la serra de Rodes, que vers tramuntana enllacen amb els darrers contraforts de l’Albera. El puig més alt és Mont perdut (324 m), límit septentrional amb Llançà.
A ponent, els terrenys són planers i pertanyen al sector d’unió entre els replans més baixos de la serra i la plana al·luvial de l’esquerra de la Muga. Hi passa la riera de Vilajuïga, que rep l’aportació per la dreta de la de Garriguella, i s’uneix a la de Volterós per formar la riera de Pedret, que desguassa a la Mugueta per l’esquerra. A més del cap de municipi, el terme comprèn els barris i veïnats de l’Estació, el Veïnat de Dalt, Pla d’en Satlle, Montperdut, el despoblat de Canyelles i l’antiga caseria de Pujolar.
La seva situació privilegiada al bell mig de dos parcs naturals, a poca distància de Figueres, Roses i Llançà, i molt ben comunicada amb la resta de la comarca; ha fet que Vilajuïga, esdevingui un indret molt dinàmic.
Al municipi continua predominant el conreu de la vinya i l’olivera, que ocupa tot el sector occidental. La producció més important és de vins rosats, si bé també cal destacar els vins negres de la varietat lledoner i la típica garnatxa, tots emparats sota la D.O. Empordà. També es continua explotant l’aigua mineral de Vilajuïga, que es comercialitza embotellada i a la qual se li atribueixen grans qualitats curatives.
El lloc formà part del comtat d’Empúries. El 982 Vilajuïga (villa Iudaica) s’esmenta entre les possessions de Sant Pere de Rodes. Al segle XVII Vilajuïga era possessió del comte d’Empúries.
L’església de Sant Feliu de Vilajuïga és documentada el 1080, a causa d’un judici que s’hi celebrà. L’església conserva la nau romànica però no la capçalera primitiva. Actualment aquesta nau antiga serveix de vestíbul al temple que hi fou afegit a l’extrem de llevant als segles XVIII-XIX. La nau romànica té la porta a la façana de ponent, formada per una llinda sobre la qual hi ha un timpà llis, resseguit d’una arquivolta amb dents de serra i un guardapols corbat.
Viljauïga celebra la festa major d’hivern per Sant Sebastià, al gener, mentre que la festa major d’estiu es fa amb motiu de la festivitat de Sant Feliu, al final de juliol o durant els primers dies d’agost.
Qué veure?
-Església de Sant Feliu – Tel.:972 53 00 09
-Castell de Quermançó – Tel.: 972 53 00 05
-Rutes megalítiques
– Celler Espelt – Tel.972 531727
– Empordàlia Vilajuïga Tel.- 972 53 00 43
-Celler Gelamà – Tel.972 53 19 26
On menjar?
– Restaurant Cal Carboner – 972 53 01 39
– Restaurant Can Maricanes – 972 53 19 52
– Restaurant El Cau – 972 53 01 86
– Centre Cívic Vilajuïga – 629 38 76 40
– Bar Tal i Qual – 972 53 19 47
– Bar La Pujada – 972 55 22 67
La Proposta…
Aigua de Vilajuïga.- Vilajuïga ha estat coneguda històricament per tenir unes aigües minerals úniques que encara avui brollen de la muntanya de Verdera. Declarades d’utilitat pública l’any 1904, amb el temps, cada vegada més gent anava a buscar-ne, fins que un grup de veïns del poble varen constituir una societat sota el nom d’”Aigües de Vilajuïga”. L’any 2019 es van inaugurar les noves instal·lacions renovades per part de Grífols, la farmacèutica multinacional que n’és l’actual propietària.
Ajuntament
A lcalde: Francesc Xavier Llorente
Altitud: 31 msnm
Habitants: 1.112 (2018)
Superfície: 13,15 km²
Codi Postal: 17493
Telèfon: 972 530 005