El Pacte de Figueres pel català s’aprova al ple ordinari amb la moció proposada pel grup municipal Junts per Figueres amb el suport de CUP de Figueres i que també ha comptat amb els vots a favor de PSC i ERC
S’activarà el Grup de Treball del Català que va crear l’Ajuntament de Figueres el 2024 i, durant el 2025, aquests compromisos es concretaran en un Pla Municipal de Política Lingüística
L’Ajuntament de Figueres impulsarà el Pacte de Figueres pel català, un compromís per garantir la pervivència i el desenvolupament de la llengua catalana en l’àmbit local i que s’ha aprovat aquest dijous en el ple ordinari de gener després de la moció proposada pel grup municipal Junts per Figueres amb el suport de CUP de Figueres. La moció ha comptat amb els vots a favor de Junts (13), PSC (3), ERC (2) i CUP (1) –abstenció del PP (1) i vot contrari de VOX (1).
Josep Maria Bernils, regidor de Cultura Popular i segon tinent d’alcalde, explica que “un dels objectius de mandat, que ja hem explicat en diverses ocasions, és la defensa de la llengua i de la cultura catalana i, molt especialment, revertir l’alarmant retrocés que té l’ús social del català en diversos àmbits de la societat figuerenca. Després de prop d’un any de treballar en el tema, ens ha semblat que aquesta sensibilització ha de concretar-se en un pacte entre l’Ajuntament i la societat civil de la ciutat per implicar tothom en aquest objectiu”.
Amb aquest pacte es concreten unes actuacions, algunes de les quals ja s’apliquen. S’activarà el Grup de Treball del Català que va crear l’Ajuntament de Figueres el 2024 i, durant el 2025, aquests compromisos es concretaran en un Pla Municipal de Política Lingüística. Aquest darrer compromís és l’acord amb el qual han arribat els grups municipals Junts per Figueres i CUP de Figueres per tirar endavant amb la moció. El pla s’aprovarà al llarg de 2025, ha d’estar coordinat amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i les entitats que treballen en aquest camp, i inclourà la possibilitat de crear un servei municipal de política lingüística amb recursos humans, tècnics i econòmics adequats per impulsar el seu desplegament.
De fet, l’Ajuntament va demanar l’any passat al departament de Política Lingüística l’elaboració d’un estudi Ofercat, que ofereix un conjunt d’indicadors sobre l’oferta comercial en català al municipi a partir de l’observació de la retolació i la llengua oral de salutació en l’atenció al públic, entre altres paràmetres. La previsió és que l’any vinent ja es disposi d’aquest estudi. Per aquesta primavera, d’altra banda, està previst disposar de l’actualització de l’Enquesta lingüística de la població.
Bernils remarca que “aquesta moció no va en contra de cap llengua. De fet, a Figueres, avui es parlen desenes d’idiomes, sinó que surt en defensa de la llengua pròpia del país, la peça fonamental de la nostra cultura i un dels elements d’identitat que ens uneix com a poble, davant d’una situació d’emergència denunciada des dels àmbits acadèmics i culturals de Catalunya”.
L’Ajuntament es compromet a fer complir la legislació vigent en l’àmbit lingüístic per part de tots els serveis del consistori i promoure el seu compliment en els àmbits del consum, del comerç, dels serveis d’atenció a les persones, de la sanitat i de la justícia, entre altres.
Inspirat en la Declaració de Prada
El Pacte de Figueres pel català s’inspira i assumeix les directrius de la Declaració de Prada, un document signat el passat 22 d’agost del 2024 a Prada de Conflent, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. El document va ser signat per destacades personalitats del món cultural, acadèmic i polític dels Països Catalans i que en els darrers mesos va rebent l’adhesió dels ajuntaments i els ens locals del país. Aquest compromís assumeix també les directrius i els objectius del Pacte Nacional per la Llengua, impulsat des del Govern de la Generalitat per tractar tots els temes relacionals amb el català d’una manera frontal, dialogant i adaptada als temps actuals.