Parlem amb Francisco Ortíz, president de l’Associació Via Crucis de Castelló d’Empúries
El Via Crucis Vivent és un dels actes més destacats de la Setmana Santa al municipi. Què representa aquesta representació per a Castelló d’Empúries?
Creiem que ens hem convertit en un referent en el calendari cultural del poble, la dimensió que agafa el viacrucis comarcalment és àmplia, només cal veure la quantitat de públic que ens ve a veure!…i la veritat que ens satisfà enormement.
Quin paper té la implicació del poble perquè aquest esdeveniment sigui possible?
Comptem amb unes 70 persones «censades» al poble, cosa que ens agrada, ens il·lusiona i ens fa feliços, ja que representar, és aparèixer, donar la cara, sortir i fer un paper (teatre), cosa que moltes vegades no és fàcil.Representar un viacrucis, necessita un mínim de 30, personatges, alguns requereixen involucrar-se més que d’altres, i la suma de tots és un factor importantíssim per esdevenir un espectacle com el nostre. Cal dir també que col·laboren altres entitats, com Vila-sacra Activa’t o els Manaies de Mieres. Agraint-los-hi enormement la seva implicació.
El recorregut pel centre històric i el final davant la Basílica li donen un ambient molt especial. Què creus que fa únic aquest Via Crucis Vivent?
Tenim en general, un missatge directe, cruel, potser violent per alguns… Busquem proximitat, teatre de carrer implacable. Escenes plàstiques, molt moviment, busquem no tant la prosa i més la plasticitat, un missatge que en general el públic no habituat a parlar català, agrada, entén, comprèn i segueix fàcilment. Per a mi, no és tant una escena en particular; te’n puc dir moltes, d’especials, les més seguides, les més fotografiades… L’aixecada de la creu n’és una, convertint-se inclús en una icona escènica. La imatge i la facilitat de comprendre allò que representem, fa únic el viacrucis de Castelló.
Què representa la col·laboració dels Manaies de Mieres?
Han anat participant, des de l’any 2007, un any després de la primera edició, han participat sempre, menys l’any 2010, que va ploure…Deia abans que tenim escenes icòniques, que queden en la retina, perquè els manaies són el sant i senya del viacrucis…La seva marcialitat, el seu fer, marquen any rere any una imatge tan «clàssica» que sense ells, ara per ara quedaríem molt orfes…
Quin missatge enviaries a les persones que no l’han vist mai?
Que veuran un espectacle seguit, per carrers i places, espais interiors, d’unes dues hores i mitja que no deixa indiferent a ningú…els moviments en silenci, el públic callat, és esfereïdor… El missatge que volem donar, creiem que l’aconseguim: un Via Crucis de 14 escenes amb els textos inèdits d’un dels fills predilectes de Castelló, mossèn Joan Alsina. Recórrer el viacrucis, seguir el camí de la creu amb nosaltres, entrar a la Basílica, un templeemblemàtic de la comarca… Això no te preu!
