- El setè Informe socioeconòmic de la demarcació de Girona, elaborat per la Diputació de Girona, destaca l’augment de llocs de treball a totes les comarques (+2,1 % en total)
- El document, que presenta les principals magnituds econòmiques del territori, situa la població en 830.429 habitants després de deu anys seguits d’augment demogràfic
El servei de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Girona acaba de publicar el setè Informe socioeconòmic de la demarcació de Girona, que ofereix una visió global de la realitat econòmica, demogràfica i social de les comarques gironines. L’estudi presenta les principals magnituds i la seva evolució durant el 2025, així com l’anàlisi comparativa amb l’any anterior.
La conclusió principal és que el mercat laboral manté una evolució positiva des de l’any 2021, després de la pandèmia. Durant el 2025, la taxa d’atur va tornar a baixar i es va situar en un 7,5 %, amb 352.795 persones ocupades a les comarques gironines, un 1,9 % més que l’any anterior.
Especialment significatiu és el creixement del nombre d’afiliacions a la Seguretat Social en la franja d’edat de menys de 30 anys (+4,5 %), que ara se situa en 63.730 ocupats, el 18,1 % del total. És la constatació d’una tendència que s’ha anat consolidant en els últims anys entre els joves que busquen la inserció laboral. De fet, des del 2022, l’augment sostingut d’aquest grup és del 17 %.
Aquest bon estat de salut també queda reflectit en l’augment del nombre de llocs de treball a totes les comarques gironines (del 0,4 % del Ripollès al 2,2 % de la Selva) i en gairebé tots els sector d’activitat econòmica. Els que creixen més són el sector serveis (+2,1 %), seguit del de la construcció i de la indústria (+2 % cadascun).
Durant el 2025, en canvi, el nombre d’empreses de la demarcació va patir un lleuger descens, del 0,2 %: de 28.082 a 28.035, segons dades de la Seguretat Social. És la primera caiguda des de la recuperació experimentada en l’etapa postpandèmica. En l’únic sector en què s’ha mantingut estable ha estat en el de serveis, el majoritari amb 21.565 empreses (76,9 % del total). Les davallades més remarcables han estat en la indústria (–1,8 %) i l’agricultura (–1,9 %).
El que no varia és el perfil del teixit empresarial. El 97,1 % dels comptes de cotització de les comarques gironines són microempreses (fins a nou treballadors) o petites empreses (de deu a quaranta-nou treballadors). Les 118 grans empreses, amb més de 250 treballadors, només suposen en 0,4 % del total.
El creixement demogràfic
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les comarques gironines tenien 830.429 habitants l’1 de gener de 2025: això suposa un 1,1 % més en relació amb l’any anterior. Hi contribueix l’augment de les persones de nacionalitat estrangera, que representa el 21,9 % del total (181.899).
Any rere any, s’accentua també l’envelliment de la població. Per cada 125 persones de 65 anys o més, hi ha 100 persones menors de 16 anys.
Aquest és el desè any consecutiu en què la població creix i, segons l’escenari mitjà de les projeccions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la demarcació podria acostar-se al milió d’habitants (974.448) l’any 2049, un 17,3 % més que en el 2025.
Des de la passada edició de l’informe, a més, es van introduir una sèrie d’indicadors referits a l’execució dels pressupostos municipals que ofereixen una visió global de la situació econòmica dels ens locals gironins. Com a dades rellevants, els municipis van reduir el deute un 6,9 %, van incrementar els pressupostos i la mitjana del grau d’execució del pressupost de despeses es va situar el 72,1 %.
Detall per comarques
Consolidada com una eina rigorosa i útil per als agents econòmics i socials del territori, l’Informe socioeconòmic de la demarcació de Girona també inclou un apartat amb la visió de conjunt de l’evolució econòmica comarcal i l’anàlisi detallada de les vuit comarques gironines (Alt Empordà, Baix Empordà, Cerdanya, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i Selva).
Un cop més, el Gironès és la comarca que concentra més comptes de cotització de la Seguretat Social (26,8 %). De fet, aglutinant-hi també l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva, n’apleguen més del 82 %.