Parlem amb Xavier Vicens Codina, empresari de Funerària Vicens.
Com celebrareu el centenari de Funerària Vicens?
El dia 3 de febrer serà la data del centenari de la Funerària Vicens, empresa familiar que ha arribat a la tercera i quarta generació. Ho celebrarem un dinar familiar, ja que el fundador, el meu avi, Joan Vicens Juanola, ho voldria així.
A més, tindrem un vídeo realitzat per Carles Pujol que explicarà de forma amena la història de la nostra empresa. I jo estic escrivint tres llibres; un sobre l’anecdotari de la funerària Vicens titulat “Un altre món” i el redacto amb la complicitat literària de la periodista Tura Soler. El segon tracta la història de la nostra empresa i el tercer parlarà del món funerari en general.
Què se sent quan la vostra empresa arriba als cent anys?
Una gran satisfacció per haver arribat al primer segle de vida empresarial. És una fita que a vegades no creies que s’hi pogués arribar, però finalment ha estat així; per tant, estem molt contents.
Com era un enterrament fa una centúria?
Fa cent anys, era el fuster qui feia el “bagul” o caixa per als difunts. A vegades, havia de treballar tota la nit i sense màquines per tenir el “bagul” a punt l’endemà. A cada barri, hi havia un veí que vestia els homes difunts i una dona per a les difuntes. La persona finada es transportava amb la carrossa o carro de morts estirat per cavalls, que era de l’ajuntament. Com que s’avisava als veïns de la defunció trucant-los porta a porta, d’aquí, m’imagino que va sortir l’esquela, per deixar-los l’avís quan aquests no eren a casa. També hi havia carestia i per això es llogaven corones de morts.
Quin salt important fan els serveis funeraris?
Per als ajuntaments, tenir un carro de morts, mantenir els cavalls i poder disposar d’un cotxer era complicat, per tant, els vehicles automòbils van comportar un avenç important. A Funerària Vicens vam tenir el primer automòbil fúnebre a partir de 1965, era un SEAT 1.400.
Com s’originen els tanatoris?
El tanatori prové d’un canvi rellevant, a conseqüència que la gent ja no es moria a casa sinó a l’hospital. Abans, en morir en el domicili, els serveis funeraris vestien el difunt i el portaven al funeral i després al cementiri. Ara bé, si la defunció té lloc fora de casa, ja no es trasllada el finat al domicili sinó al tanatori on es fa la vetlla i si escau la cerimònia. Funerària Vicens va inaugurar el tanatori el 1992.
La incineració, com va arribar a casa nostra?
Disposar d’un crematori és relativament recent, nosaltres el tenim des de 1997. Recordo que fa anys, va morir un militar d’una base americana ubicada a l’Empordà i el vam haver de portar a Madrid perquè l’incineressin, ja que no hi havia crematoris més a prop.
Funerària Vicens també acull actes culturals protagonitzats pel Dr. Bardalet
El fet de celebrar actes culturals relacionats amb la mort a la sala de cerimònies de la Funerària Vicens prové de la Diada de Tots Sants. En aquesta data se celebren diverses commemoracions al cementiri de Figueres i ens van proposar que la nostra sala fos un espai alternatiu en cas de mal temps.
Així, començaren les convocatòries d’actes com conferències sobre el dol, impartides per professionals de la psicologia. Més tard, hem fet presentacions de llibres com “Rigor mortis” de Narcís Bardalet i Tura Soler. Des de fa uns anys, Funerària Vicens participa en els actes de la visita nocturna al cementiri figuerenc, guiada pel Dr. Bardalet, la historiadora de l’art Mariona Seguranyes, el biòleg Josep M Dacosta, amb la il·luminació espectacular amb espelmes a càrrec de Bruno Pérez.
Funerària Vicens ha assistit l’enterrament i exhumació de Salvador Dalí
Jo he enterrat a Dalí tres vegades. La primera, el 1989, any de la seva defunció. Després, l’any 2017, el vam exhumar per la demanda judicial de presumpta paternitat en què li vam extreure mostres per fer-ne l’anàlisi corresponent. Llavors, vam inhumar de nou el cadàver. Finalment, quan van retornar les mostres analitzades, vam tornar a enterrar Dalí.
Expliqui’ns l’anècdota “El mort clava un clatellot”
Faré un avanç del meu llibre “Un altre món” que explica les 55 millors anècdotes de Funerària Vicens. Es tracta que el meu cosí-germà Jaume i jo vam anar a buscar un difunt a una clínica figuerenca. El vam transportar amb una llitera de lona i des d’aquesta traslladar-lo a la taula de marbre del dipòsit del cementiri. Un cop fet, ens vam ajupir per collar les corretges per assegurar el cadàver. De sobte, el meu cosí marxa rabent. Jo vaig acabar sol la feina i a la sortida del cementiri me’l trobo i li demano perquè havia fugit. Em respongué que el mort li havia clavat un clatellot. Certament, quan en Jaume estava ajupit, el braç dret del difunt va caure i va ventar la bufetada a en Jaume, que va marxar com esperitat.
Què és un “vicentada”?
Quan la família Vicens fem una acció singular, fora d’allò que és normal, l’anomenem “vicentada”. A tall d’exemple, anar a un restaurant i demanar un menú en què tot és de color negre i relacionat amb la nostra professió: arròs negre i trompetes de la mort… i és que en el nostre ADN portem la tramuntana!
Què significa la cigonya al teulat de la vostra empresa?
És un regal del nostre parent, l’ornitòleg Jordi Sargatal Vicens. Aquesta au significa l’origen de la vida, per la rondalla que les cigonyes porten els nens. A sota hi ha el tanatori, el final de l’existència. Per tant, tenim l’alfa i l’omega, la primera i darrera lletra de l’alfabet grec, que simbolitzen l’inici i la fi.
Voleu comentar alguna qüestió que no us hagi preguntat?
Coincidint amb el centenari, tindrem el primer cotxe funerari elèctric, que alimentarem amb panells solars instal·lats a la teulada de la nostra seu. Amb cent anys, haurem passat de la carrossa de morts estirada per cavalls al vehicle fúnebre propulsat per energia elèctrica que nosaltres mateixos generarem.
Quins serveis ofereix Funerària-Tanatori Vicens?
Prestem els serveis d’enterrament, incineració, trasllats nacionals i a l’estranger, floristeria funerària, làpides, tràmits i assessorament administratiu postdefunció.