El passat 1 d’octubre Roses va celebrar el Dia Internacional de la Gent Gran. Què representa aquesta jornada per al municipi i què volíeu posar en valor?
Per mi és un dia molt especial, perquè és una oportunitat per agrair a les persones grans tot el que han fet i continuen fent per Roses. És una generació que ha treballat molt i que ha contribuït a construir el municipi que tenim avui. M’agrada que aquest dia se sentin protagonistes, però el reconeixement no ha de ser només un dia, sinó durant tot l’any.
Com és actualment el col·lectiu de gent gran de Roses? Quines són les seves principals necessitats?
Tenim una gent gran molt activa, amb moltes ganes de sortir, participar i fer coses. Ho veiem cada vegada que organitzem una activitat, perquè la resposta acostuma a ser fantàstica. També hi ha persones que necessiten més atenció, especialment per qüestions de salut, mobilitat o soledat. El més important és entendre que cada persona és diferent i saber escoltar què necessita.
Quin paper té la gent gran en el dia a dia de Roses?
Tenim molt per aprendre de la gent gran. Són la nostra memòria, les nostres arrels i una part imprescindible del municipi. Molts continuen participant en entitats i activitats, i d’altres tenen un paper fonamental ajudant les seves famílies. A més, com a regidora també de Joventut, m’agrada especialment apropar les dues generacions. Crec que tenen molt per aportar-se mútuament.
La soledat no volguda també és una realitat entre les persones grans de Roses? Com s’hi treballa?
Sí, i és una qüestió que em preocupa especialment. Una sortida, un ball o un taller no és només una activitat: per a moltes persones és una oportunitat per sortir de casa, relacionar-se, fer amistats i tenir alguna cosa per a esperar amb il·lusió. Ara bé, també hem de pensar en les persones que no poden participar-hi i continuar treballant per arribar-hi.
Què creu que encara caldria millorar per garantir una bona qualitat de vida a les persones grans?
Quan vaig assumir la regidoria tenia clar que no volia limitar-me a mantenir el que ja es feia. Volia ampliar les activitats, oferir experiències diferents i escoltar què els feia il·lusió. Crec que hem avançat, però encara queda feina, especialment en accessibilitat, equipaments i atenció a les persones més vulnerables. Una de les coses que més m’agrada és el contacte directe amb la gent gran: escoltar-los, compartir estones amb ells i veure com gaudeixen de les activitats, és, sens dubte, una de les parts més gratificants de la meva feina.
Fotografies del Dia Internacional de la Gent Gran de Roses AQUÍ