En el marc de la darrera sessió de treball del Cercle Euram de l’Empordà, encapçalada pel seu president Manel Toro i amb la ponència del president del Comissionat d’Infraestructures, Joan Armangué, s’han detallat les partides inversores i els calendaris dels projectes viaris i urbanístics que redefiniran completament la fisonomia de Figueres i el seu entorn immediat en els pròxims cinc anys.
El primer gran bloc de transformació se centra en les infraestructures viàries i la culminació del cinturó de ronda, una llarga reivindicació de l’empresariat empordanès que ara es concreta amb calendaris i pressupostos definits:
• El tram central de la N-II: Amb un pressupost superior als 100 milions d’euros, el projecte de més de 8 quilòmetres ja està aprovat i adjudicat a una UTE. La previsió és que les obres comencin aquest mes d’octubre amb una durada de 4 anys. Inclourà una autovia, una nova glorieta sota la carretera de Roses i un nou accés a la carretera de Llançà.
• Els trams Sud i Nord de la N-II: El tram sud (que connectarà amb els accessos a l’AP-7 creant un accés directe tipus Vilademuls) sortirà a aprovació definitiva entre juny i juliol. El tram nord (enllaços cap a La Jonquera) ho farà a finals de 2026 o principis de 2027. Cadascun d’ells comptarà amb un pressupost d’entre 50 i 60 milions d’euros, formant una gran anella viària amb l’autopista.
• La nova sortida AP-7 ‘Figueres Centre’: Ubicada sobre la N-260, donarà accés directe a l’estació del tren i reforçarà la capitalitat supracomarcal de la ciutat, facilitant la connexió directe amb la Garrotxa.
• Les Rondes Nord i Sud de la Generalitat: La ronda sud (des del Pont del Príncep fins a l’estació) ja té l’estudi informatiu aprovat. Per la seva banda, la ronda nord passarà per sota del Castell de Sant Ferran per connectar amb l’Avinguda Salvador Dalí. A partir d’aquí, el tram municipal compta amb un Pla Especial Urbanístic que s’aprovarà abans de les vacances d’estiu per executar les obres fins a l’Aigüeta el 2027, amb un pressupost de 6 milions d’euros cofinançat per la Diputació de Girona.
L’alliberament del trànsit pesat i la pacificació del centre de la ciutat tindran un impacte directe en la trama urbana. El Cercle Euram ha posat especial èmfasi en la transformació i regeneració urbana de Figueres Oest, que s’executarà en un termini de 5 anys a través d’un Pla de Barris dotat amb 25 milions d’euros.
Aquest pla integral pretén frenar la guetització, l’especulació immobiliària i la segregació urbana de barris com Món Millor, Culubret i Sant Joan. Per aconseguir un canvi poblacional i fer el sector atractiu per viure-hi, les accions combinaran urbanisme, arquitectura i teixit social:
• Eixos cívics i renaturalització: El carrer Avinyonet es reurbanitzarà per esdevenir una continuació natural del Passeig Nou. Alhora, es durà a terme la semirenaturalització i permeabilització de la riera Galligans, eliminant l’efecte «cul de sac» actual i obrint nous accessos cap a l’estació.
• Cirurgia urbanística legal: L’Ajuntament aplicarà el Projecte de delimitació del dret de tanteig i retracte. Amb aquesta eina, el consistori podrà intervenir en les transaccions immobiliàries per adquirir habitatges, destinar-los a lloguer o esponjar el barri, evitant l’entrada de diner negre i controlant els preus.
• Nou pol universitari i sanitari: La zona acollirà una nova escola, un gran espai verd central i, com a principal motor econòmic, un equipament universitari vinculat a la Fundació Salut Empordà (FSE) i a l’Hospital de Figueres. Aquest pol acollirà l’escola d’infermeria, l’escola de fisioteràpia i serveis de rehabilitació, retenint el talent jove a la comarca.
• Arquitectura icònica a l’entrada de la ciutat: A la rotonda de la carretera de Llers es projecta un edifici obert i innovador de 30 metres d’alçada, obra de l’arquitecte Enric Ruiz-Geli i la seva fundació privada (amb cessió de solar prevista per al setembre). Just a l’altre costat de la rotonda, un promotor privat ja ha manifestat l’interès per aixecar-hi un hotel, demostrant el nou atractiu inversor de la zona.
El president del Cercle, Manel Toro, ha tancat la sessió celebrant el detall d’aquestes actuacions i ha recordat que l’entitat ja està plenament implicada en aquest futur pol universitari i assistencial gràcies a la recent incorporació del membre del Cercle, Dani Sala, com a representant del lobby a la Fundació Salut Empordà (FSE). «Passem de les promeses als fets; el sector empresarial estarà amatent per acompanyar aquesta transformació històrica», ha conclòs Toro.