Joan Llauró, regidor de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Darnius ens parla de la diada de «lleva del suro», celebrada recentment amb molt d’èxit, i ens emplaça a l’acte del dia 26 de juliol: sopar popular i projecció del nou documental
– Què està significant, per a tu, ser un dels màxims responsables d’aquest Darnius Capital Cultural del Suro 2025?
Considero que és un privilegi el fet de formar part d’un equip de gent que ha assumit el repte de tirar endavant un projecte tan engrescador i tan rellevant per al nostre poble. Ara ja amb ganes que arribi, sobretot, el dia 26 d’aquest mes, amb el sopar popular i l’estrena del documental «Darnius, poble surer». Valdrà molt la pena!
– Quin era l’objectiu de la destacada jornada del proppassat 28/6, l’anomenada «lleva del suro»?
Volíem dedicar una diada a mostrar com es duu a terme una «lleva del suro» amb tota la seva grandesa i la seva duresa, posant en relleu un fet tan sorprenent com és el desconeixement de bona part de la població pel que fa a aquesta tasca tan interessant i enaltint-la juntament amb la resta d’activitats relacionades amb la indústria suro-tapera, que, durant segles, ha estat cabdal per al desenvolupament de la nostra societat. Aquest desconeixement, que afecta petits i a grans, és el que hem volgut esmenar amb les demostracions pràctiques d’aquesta jornada i amb totes les propostes que configuren el programa de la capitalitat cultural del suro per a Darnius. Les mostres d’interès i d’entusiasme que ens estan arribant de tot arreu ens dibuixen un horitzó positiu pel que fa al progressiu assoliment de les fites proposades.
– Molts dels oficis tradicionals sabem que s’estan perdent. Això també passa amb els «llevaires» o podem ser optimistes?
Arribar a dominar l’ofici de «llevaire» no és tan fàcil com pugui semblar, ja que exigeix temps, disciplina, constància i dedicació. Però, a diferència del que passa amb altres oficis, els treballs relacionats amb la «lleva del suro» ofereixen algun atractiu especial (feina a l’aire lliure, contacte amb la natura, lleugeresa física i mental), que no acostumen a vincular-se amb altres ocupacions. En aquest sentit, crec que, per segons quina mena de personalitat, aprendre l’ofici de llevaire pot ser prou atractiu si ens referim a un individu dinàmic, emprenedor i enemic de tot allò que suposi un dia a dia encotillat o ofegat per les rutines.