La 22a edició se celebrarà diumenge 1 de març i tornarà a reunir productors locals, tastos, tradició i convivència al voltant del producte de proximitat.
La Festa de la Ceba i el Calçot és una celebració relativament jove però molt arrelada. Com ha evolucionat des dels seus inicis fins avui?
La veritat és que l’evolució ha estat molt natural i constant. El que va començar com una iniciativa senzilla per posar en valor el nostre producte s’ha convertit en una data ineludible al calendari de l’Empordà. Amb els anys no només hem crescut en nombre de visitants, sinó, sobretot, en qualitat. Hem passat de ser una fira petita a ser un referent gastronòmic i cultural, però el més important és que no hem perdut l’essència de poble: continua sent una festa feta per a la gent de Vila-sacra i per a tothom que ens vulgui visitar.
Quin paper tenen els productors locals? És una manera de reivindicar el producte de proximitat i la pagesia del municipi?
Els productors són l’ànima de la festa; sense ells, no hi hauria fira. La ceba i el calçot de Vila-sacra tenen una qualitat diferenciada gràcies a la nostra terra i a les mans que la treballen. La fira és l’aparador perfecte per reivindicar el “quilòmetre zero” real. En un món tan globalitzat, poder parlar directament amb qui ha cultivat el que et menges és un luxe. És un homenatge a la pagesia i una manera de dir ben alt que el sector primari és vital per a la identitat del nostre municipi i també de Catalunya.
Més enllà del menjar, la festa combina mercat, tasts i sardanes. Quin ambient es genera i què representa per a la vida social de Vila-sacra?
Aquell diumenge Vila-sacra bull de vida. Es genera un ambient de germanor molt especial. Veus els carrers i les places plens, l’olor de brasa que ho inunda tot i la música de grallers i tabalers. I a la tarda, les sardanes, amb aquell punt de festa catalana, la nostra!
Per a la vida social del poble és fonamental: és un dia de retrobaments, de fer poble i de sentir-nos orgullosos de casa nostra. La fira ens cohesiona com a veïns i ens permet exercir d’amfitrions, mostrant la millor cara de Vila-sacra també a tots els visitants que venen a gaudir amb nosaltres.
I aquest acabament que digueu que feu tan dolç. En què consisteix?
Podríem dir que així com la ceba és la reina de la terra, els dolços són l’ànima del poble. No hi ha millor manera de tancar la Fira que amb aquest esclat de sucre i tradició que, amassats amb les mans acurades de moltes persones del poble, surten directament dels forns de les cases.
El tast de coques i pastissos ens demostra que la millor rebosteria no és la industrial, sinó la de sempre, la de casa.
