Enguany, la Jonquera torna a vestir-se de gala per celebrar la 76a Festa de la Gent Gran. Parlem amb l’alcaldessa, Míriam Lanero, que afronta aquesta edició amb el mateix entusiasme del primer dia, però amb una visió més consolidada sobre les necessitats i el paper dels nostres avis i àvies al municipi.
En la seva primera festa com a batllessa, ens comentava que viure-la des d’aquest càrrec era un “honor i un privilegi”. Amb l’experiència que dona el temps de mandat, com veu ara aquesta celebració?
El sentiment d’honor s’ha transformat en una profunda gratitud i una responsabilitat encara més gran. Amb cada edició que passa, aprens que aquesta festa, a part de ser un dinar de germanor; és el moment en què el poble s’atura per mirar als ulls de qui ho han construït tot. Avui, el 2026, veig la festa com un exercici necessari de memòria i de justícia social.
Un dels moments més emotius és sempre el reconeixement als avis de més edat de la sala. Es manté viva aquesta tradició del pastís, el cava i les flors?
I tant, les tradicions que ens identifiquen s’han de preservar. El tall del pastís per part de l’avi i l’àvia més grans és un dels moments en què es respira més respecte a la sala. El gest de l’ampolla de cava i el ram de flors és simbòlic, però el que realment importa és l’aplaudiment de tots els assistents; és un «gràcies» col·lectiu que ressona amb molta força.
Quin missatge voldria fer arribar a tots els avis i àvies que es reuniran dissabte 23 de maig?
Els diria que gaudeixin de cada segon, que riguin i que recordin que la Jonquera no seria el que és sense el seu esforç. Que no són el passat del nostre poble, sinó un present actiu i indispensable. Aquesta festa és per a ells, per celebrar la vida i per recordar-los que l’Ajuntament i tot el municipi els admira i els necessita al seu costat.
Aquesta celebració s’emmarca en la Pentecosta, la vostra «Festa Petita», que té el seu punt culminant dilluns amb l’Aplec de Santa Llúcia. Com viu el fet que l’homenatge a la gent gran sigui el preludi d’aquest gran punt de trobada jonquerenc?
Per a mi és una combinació perfecta. La Pentecosta és la festa de la proximitat, i l’Aplec de Santa Llúcia n’és l’ànima: aquest dinar de germanor on ens barregem jonquerencs, de totes les edats, és una tradició que personalment m’encanta. Que l’homenatge a la gent gran s’integri en aquest calendari no és casualitat; ells són els que han transmès l’amor per l’aplec i per les nostres arrels. Començar el cap de setmana homenatjant-los a ells i acabar-lo tots junts és la millor manera de refermar el nostre sentiment de comunitat i la continuïtat de les nostres tradicions.