La Vinyeta és una empresa relativament jove –neix el 2002– situada al bell mig de l’Alt Empordà, al terme de Mollet de Peralada, que es dedica a l’explotació de vinya i d’olivera. El projecte arrenca amb la compra a Mollet de Peralada d’un parell de vinyes velles –entre 55 i 80 anys de vida– de les varietats carinyena i garnatxa a les quals afegeixen noves plantacions fins a arribar a les 30 hectàrees actuals.
La Vinyeta és un dels projectes més joves i dinàmics de la DO Empordà. Els seus propietaris, Josep Serra Pla i Marta Pedra , que, inicialment es dedicava a l’explotació de la vinya i l’olivera i que han ampliat amb altres activitats: ramaderia, Enoturisme, apicultura, etc. La Vinyeta va obtenir el 2017 el Premi Nacional d’Enoturisme,i, el 2018, el premi al millor celler català de l’Associació de Sommeliers. El respecte per la natura i el paisatge són un eix transversal que els ha permès obtenir la distinció de producció ecològica. Parlem amb Josep Serra sobre del moment actual i futur de La Vinyeta.
Com creus que ha influït a les vostres vinyes en particular, i a la D.O. en general el canvi climàtic a la zona?
El canvi climàtic ens afecta molt. Les temperatures són cada cop més elevades i les sequeres més prolongades. Els episodis extrems s’estan tornant més freqüents. Hem tingut alguns hiverns càlids que han activat les plantes i, tot seguit, gelades tardanes que han causat danys, per sort, localitzats. A l’estiu hem tingut temperatures extremes i un munt de nits tòrrides que han alterat el metabolisme de les plantes i han fet que el raïm maduri d’una forma desequilibrada. La falta d’aigua fa que els grans de raïm quedin deshidratats i alguns s’assequen. El canvi climàtic ens porta a collites més petites i molts reptes tant a la vinya com dins el celler.
Quines solucions preveieu per al futur de la vinya i el vi?
No tenim solucions màgiques i segurament el canvi climàtic ens obligui a fer grans canvis estructurals. La vinya anirà pujant de cota buscant temperatures més baixes, nits més fresques i més pluviometria. De moment, com que no ens podem deslocalitzar, plantem vinyes amb arrels vigoroses que busquen ràpidament l’aigua en profunditat. Triem varietats locals, més adaptades i que produeixen grans de raïm més grossos, menys sensibles a deshidratar-se.
Tornem a recuperar les vinyes en vas, sense emparrar, que conserven millor la humitat i deixem la coberta d’herba entre les fileres de ceps que, contràriament al que pot semblar, ajuda a retenir l’aigua al sòl. Són petites mesures que ajuden però segurament no siguin suficients.
Teniu pensada alguna novetat que es pugui explicar?
Sí, sempre hi ha nous projectes a La Vinyeta! Volem fer una petita planta de compostatge entre vinyes. Actualment adobem la terra amb fems de les nostres ovelles i gallines i també de vaca d’alguna granja veïna. Amb una mica de temps es podrien transformar aquests fems en compost, un fertilitzant natural encara millor. Aquest compost podria incorporar les restes de poda de les vinyes, el xerigot que obtenim a la formatgeria i, fins i tot, la llana de les ovelles que ningú ens vol comprar. Seria una manera eficient i ecològica de retornar la vida a la terra. Ara per ara però estem topant amb la incomprensió de l’administració que ens demana unes mesures inabastables per a una petita explotació com la nostra.
Quin vi de La Vinyeta ens recomanes per tastar-lo ja?
Us recomano l’Heusss* Blanc, es tracta d’una edició del nostre blanc jove, un vi sense sulfits i ecològic. Són poques ampolles que elaborem amb el millor raïm, cosa que ens permet treballar d’una forma natural, sense conservants. És un bon vi per al planeta i també per a la salut per a les persones.
El vostre celler ha fet una gran aposta per l’enoturisme. Com valores els seus resultats?
Les visites, els tastos i les activitats entre vinyes són un punt important a La Vinyeta. Ens donen notorietat i ens ajuden a arribar a un públic al que potser no arribaríem amb el vi. No podríem entendre la nostra feina sense aquest component. Ens encanta rebre la gent i compartir amb ells el nostre dia a dia. Som un celler amb les portes sempre obertes. Ho portem a l’ADN.
