El celler cooperatiu d’Espolla va ser l’escenari, el proppassat 20 de maig, de la presentació del llibre «El Cooperativisme del vi a l’Empordà», projecte guanyador de la Beca Eduard Puig Vayreda. Es tracta d’una obra coral, realitzada per cinc autors: Joan Armangué, Joan Falgueras, Rosa Maria Moret, Josep Playà i Albert Testart, que posa de manifest la importància social, econòmica i arquitectònica de les cooperatives vinícoles a la comarca.
En el mateix acte, conduït per la presidenta de la DO Empordà, Carme Casacuberta, es va atorgar la Beca Eduard Puig Vayreda 2025 al projecte «Vitis africa» presentat per Jordi Esteve i Clara Isamat.
Les cooperatives, segons l’historiador Albert Testart, van donar resposta a la crisi agrícola de finals del segle XIX en què hi hagué una sobreproducció agrària i, per pal·liar-la, l’Estat va fomentar el treball en comú, a partir de la Llei de Sindicats de 1906, per tal que els pagesos s’agrupessin i venguessin en comú.
L’economista Joan Armangué explicà que Joan Tutau introduí el cooperativisme a l’Espanya i juntament amb Fernando Garrido foren impulsors d’aquest tipus d’associacions. Hi van contribuir molt els mestres, transmissors de les innovacions del moment, com foren Antoni Balmaña a Espolla, Gregori Artizà a Campany i Narcisa Vicens a Cantallops. Les cooperatives van fer un salt qualitatiu important a partir dels anys 60, gràcies a enòlegs com Francesc Playà, Eduard Puig Vayreda i Simó Serra.
Rosa Maria Moret, mestra, ha explorat el paper de la dona en el món de la vinya, tema inèdit. De fet, el col·lectiu femení ha estat molt oblidat, tot i que ha estat un pal de paller en les explotacions vinícoles, a més de portar la casa i la família. Pel que fa a les cooperatives, les dones no hi eren presents, excepte que fossin vídues de propietaris de vinyes, com és el cas de Francesca Bassegoda, als anys 30. En l’actualitat, la dona té un paper molt important en el món del vi, ja que hi ha diverses emprenedores que menen cellers i, tanmateix, la presidència de la DO és a càrrec d’una dona vinicultora, Carme Casacuberta.
Joan Falgueras, arquitecte, va reivindicar la importància de l’arquitectura en els edificis de les cooperatives. Pel que fa a Espolla, les dimensions del celler, el fan «l’església civil del poble», obra de Pelai Martínez, l’arquitecte amable amb molta obra industrial. Va destacar també la tasca de Lluís Gratacós i equip en la remodelació d’Empordàlia i el treball de Jordi Pigem i Marta Matamala en l’adaptació del Parral de Capmany com a espai museogràfic.
El periodista Josep Playà va cloure l’acte amb la reflexió que les cooperatives van ajudar que molta gent no abandonés la vinya. Actualment, de les 15 cooperatives vinícoles a l’Empordà, n’hi ha tres en funcionament: Espolla, Garriguella i Empordàlia, que han incorporat socis d’altres cooperatives desaparegudes i compren i lloguen vinyes. Han apostat per la innovació i la qualitat i, juntament amb els més de 40 cellers particulars, fan que els vins de l’Empordà estiguin molt ben situats a Catalunya.