L’alcaldessa de Roses, Sílvia Ripoll, reivindica el caràcter inclusiu i solidari de la cursa i anima tothom a participar-hi.
La Cursa de la Dona arriba a la 19a edició. Què significa per a Roses haver mantingut viva aquesta cita durant gairebé dues dècades?
Per a Roses és una satisfacció molt gran. Dinou edicions no són poques i, sobretot, vol dir que la gent l’ha fet seva.
Des de l’Ajuntament hi col·laborem i intentem donar-hi tot el suport que podem, però crec que cal posar en valor sobretot la feina que fan la Fundació Roses contra el Càncer i el Club Atletisme Roses, que són els que hi ha al darrere cada any.
Al final, que una cursa que va començar fa tants anys continuï tenint aquesta resposta és una molt bona notícia. Vol dir que hi ha una part de la ciutadania que continua compromesa amb la causa i que hi vol participar.
És una cursa, però sobretot és un acte solidari. Què creu que explica que any rere any tantes persones es mobilitzin per aquesta causa?
El càncer és una malaltia que, d’una manera o altra, moltes famílies hem viscut de prop. Suposo que això fa que la gent s’hi senti identificada.
I també té una cosa bona, que és que no cal venir a fer la cursa corrent. Hi ha persones que corren, d’altres que caminen i d’altres que simplement venen a acompanyar. Tothom hi pot trobar la seva manera de participar. A més, la Fundació Roses contra el Càncer treballa durant tot l’any i fa una feina molt important. La cursa és un dels moments en què aquesta tasca es fa més visible i en què molta gent pot mostrar-hi el seu suport.
La cursa s’ha convertit en una jornada de trobada per a moltes famílies i grups d’amics. Com es viu aquest ambient als carrers de Roses?
És un dia diferent. Només cal veure la quantitat de gent que surt al carrer: famílies, grups d’amigues, gent gran, joves… I no tothom hi va amb la mateixa intenció. Alguns corren, altres caminen i n’hi ha que simplement hi participen per estar amb els seus.
També és un dia que té una part més emotiva. Hi ha molta gent que ve pensant en algun familiar o en algú proper que ha passat per un càncer.
Per això crec que l’ambient és tan especial. Hi ha alegria, però també hi ha moltes històries personals darrere de les persones que hi participen.
Com a alcaldessa, què sent quan veu la plaça de les Botxes plena de participants abans de començar la cursa?
Fa molta impressió veure la plaça plena. És un moment en què realment t’adones de la quantitat de gent que hi ha darrere d’aquesta iniciativa.
Com a alcaldessa, evidentment em fa sentir orgullosa, però sobretot em genera molta gratitud cap a totes les persones que hi participen i cap a les entitats que ho fan possible.
La Fundació Roses contra el Càncer i el Club Atletisme Roses hi dediquen moltes hores i molta feina. Des de l’Ajuntament estem contents de poder-hi col·laborar i d’acompanyar-los en aquesta iniciativa. I veure tota aquella gent junta, just abans de començar, és una de les imatges que més bé explica què representa aquesta cursa.
Quin missatge voldria fer arribar a les persones que encara s’estan pensant si participar-hi?
Que s’hi apuntin i que no s’ho pensin gaire. No importa si corren o si caminen. També poden venir amb la família o amb les amigues i passar una estona plegats.
És una manera senzilla de donar suport a una causa que ens afecta a tots i de contribuir a la feina que fa la Fundació Roses contra el Càncer durant tot l’any.
