Parlem amb la figuerenca Sandra Prat, subcampiona del món de pesca submarina.
Com van ser els teus inicis sota l’aigua?
Vaig començar de petita, a cinc anys, a fer les primeres pesqueres. Acompanyava al pare i al meu germà, que tenien una petita barca. Llavors jo pescava sépies, rogers i escórpores. Després, em vaig apuntar al Club Geas de l’Empordà, on vaig aprendre dels mestres.
Més endavant vaig fer foto submarina, en el club ACAS Costa Brava, on vaig gaudir d’una altra manera del mar i vaig ampliar coneixements de fauna marina. Gràcies a la meva preparació física, a la Herradura, vaig baixar a 21 metres per fotografiar un peix tres cues: vaig guanyar el campionat de foto-sub, amb una càmera compacta Canon G-11.
Quin és el teu palmarès?
Els meus rècords són: fondària màxima, 38 m. Els peix més gros que he pescat ha estat una cérvia de 14 kg al cap de Creus. L’apnea més llarga, en estàtica i dins piscina, és de 5 minuts 10 segons i en pesca, 2 i mig. Ara bé, una bona captura l’has de fer en un minut: el temps suficient per clissar un peix, apropar-te sense que et vegi, esperar-lo a l’aguait, disparar i pujar-lo. El meu palmarès: subcampiona del món a Sardenya i Dinamarca i campiona d’Espanya a Cadis.
Què recomanaries als qui vulguin practicar la pesca submarina?
La pesca submarina és un esport que vol una bona forma física, per tant, millor no fumar ni beure. També és molt mental; has d’estar tranquil. Als joves que vulguin començar en aquest esport, jo els recomanaria que s’apuntessin en un club, per aprendre dels veterans i no haver de sortir sol. I que no es deixin impressionar pels vídeos que surten a Internet: cadascú té el seu ritme i ha de saber les seves possibilitats. També vull animar a les noies a fer-ho; cada cop en som més sota l’aigua.