En Gerard Pagès treballa, des de fa quatre anys, al centre d’atenció sanitària Illa de Salut, al carrer Nou de Figueres.
– Gerard, en primer lloc, explica’ns quines són les teves tasques com a infermer al centre:
Faig, sobretot, extraccions de sang. Al mes, de mitjana, punxo prop de 500 persones. També faig altres proves complementàries i recullo mostres (teixits, orina, biòpsies…), les quals deixo a punt per enviar al laboratori. És una feina molt tècnica, però amb una gran part humana.
– Suposo que ho dius perquè molts pacients tenen por de les agulles… Com ho gestiones?
Molta gent arriba amb una predisposició negativa per experiències de quan eren petits. Aquella primera punxada o vacuna els pot haver deixat una empremta, i això s’arrossega tota la vida. Jo sempre intento crear confiança des del primer moment. Cal parlar amb calma, explicar què faràs i transmetre seguretat.
– Quin paper hi juga el tracte personal?
És fonamental. Penso que el 60% de l’èxit d’una extracció és fer sentir còmode el pacient i el 40% restant és tècnica; això sí, per fer mitjana, cal aprovar les dues parts. Si aconsegueixes que el pacient que tens al davant confiï en tu, hi ha col·laboració i tot és més senzill. De cada deu persones que em diuen que es maregen i que costa molt trobar la seva vena, a nou els hi acabo trobant bé. No et pots deixar influir per la seva por, sinó ajudar-los a superar-la. Hi ha persones que només venen si saben que hi seré jo, perquè en altres llocs no se n’han sortit, i això és molt reconfortant.
– T’has trobat casos difícils?
Malauradament, sí, i són els que et queden més gravats a la memòria. Per exemple, persones que estan amb un tractament de quimioteràpia i que, per tant, el seu accés venós és molt fràgil. Altres casos impactants són toxicòmans.
– Tens algun secret per connectar amb els pacients més petits?
Sí, molt de reforç positiu i ser àgil, ja que amb un nen o nena no tens gaire temps per negociar. Però, igual que amb la resta, has de connectar per restar importància a la punxada que vindrà i, sobretot, sempre intento involucrar l’acompanyant: “Vinga, que el papa ens ajudarà, ens aguantarà el braç”.
– Què és el que més valores de la teva feina?
Tractar amb les persones i que puc ajudar-les a perdre la por. Punxar forma part de la feina, però el més important és cuidar i fer sentir bé els pacients i els clients. Ser entrenador personal i tenir un gimnàs m’ha ajudat molt en la feina d’infermer. Dominar el tema mental és clau. Diàriament, des de fa temps, tracto amb aproximadament 80 persones i això m’ha permès conèixer els diferents tipus de patrons i maneres de pensar: saber com respondre a cada caràcter que tens al teu davant és essencial.