1. Com ha evolucionat la participació dels veïns i veïnes en el teatre al llarg de les generacions i què creu que ha significat el teatre per a la identitat d’Ordis?
El teatre local passa per entendre’l no només com una activitat cultural, sinó també com una eina educativa i comunitària. A Ordis tenim la sort de comptar amb un llegat molt important: cinquanta anys de teatre que han deixat empremta en moltes generacions. Hi ha famílies senceres que han passat pels escenaris de l’escola o del poble, i això crea una memòria compartida molt potent. De fet, una de les coses més emocionants de preparar aquesta exposició ha estat veure com antics alumnes, mestres i famílies compartien records, fotografies i materials guardats durant anys amb molta estima. A l’escola es continua treballant el teatre des de petits perquè aporta molt més que aprendre un paper. Ajuda a guanyar confiança, a expressar emocions, a treballar en equip i a superar inseguretats. I això és important avui més que mai, en un moment en què tot va tan ràpid i sovint es perd el valor de fer coses plegats. El teatre ha ajudat a crear identitat i sentiment de pertinença. En pobles petits, aquestes tradicions tenen un valor enorme perquè connecten generacions i mantenen viva la memòria col·lectiva.
2. Quins moments o representacions destacaria especialment?
Més que una obra concreta, destacaria sobretot tots aquells moments compartits que queden gravats a la memòria: els assajos, els nervis abans de sortir a escena, els decorats fets a mà o veure alumnes de diferents edats treballant conjuntament. Les representacions teatrals han format part tant de grans com de petits, amb muntatges més professionals o més amateurs, però tots amb la mateixa il·lusió i compromís. S’han representat comèdies, drames i tragèdies, d’autors catalans i internacionals, i cadascuna d’aquestes obres ha deixat records i emocions compartides que encara avui molta gent conserva ben vius. També ha estat especialment emotiu recuperar materials antics, fotografies i vestuaris, així com escoltar les vivències de les persones que van iniciar i fer créixer aquesta tradició teatral. Tot plegat ens ha ajudat a entendre fins a quin punt el teatre ha estat una part important de la història de l’escola i del poble.
3. Hi ha alguna obra, moment o persona vinculada al teatre del poble que consideri especialment emblemàtica o emotiva?
Segurament el més emblemàtic és tota aquella gent que, durant cinquanta anys, ha dedicat temps i esforç al teatre de manera completament desinteressada. Mestres, famílies, alumnes i col·laboradors que van entendre el teatre com una eina educativa i humana molt potent. Aquesta exposició és també un homenatge a totes aquestes persones i, especialment, a aquelles que ja no hi són però que van deixar una empremta molt profunda a l’escola i al poble. És emocionant veure com encara avui moltes persones recorden les obres, els papers que van interpretar o fins i tot els vestuaris i decorats. Això demostra que el teatre deixa records que duren tota la vida.
3. Quin paper té la fira de l’Ordi en la vida social i per a les productores locals?
La Fira de l’Ordi és un punt de trobada molt important per al poble i pel territori. És una festa i una manera de reivindicar les nostres arrels agrícoles i donar valor a la feina del sector primari, que sovint és imprescindible però massa invisibilitzada. Voldríem que la fira fós una oportunitat per donar-se a conèixer, vendre productes de proximitat i establir contacte directe amb la gent. Cal potenciar i incentivar els obradors i els productors locals/comarcals perquè som una terra de productes de molt bona qualitat.
4. Quins han estat els principals atractius d’aquesta edició i què diria a la gent perquè vingui a visitar la fira?
Aquesta edició combinava tradició, activitats familiars, tallers gratuïts i molta vida de poble. Hem recuperat la cervesa dels primers anys que ha tingut molt èxit i ha agradat molt. També hem fet per primera vegada un dinar popular que ha aplegat 180 persones. L’ordi és un aliment molt saludable i molt antic. Amb usos que tots coneixem però d’altres curiosos com l’ordiate que era una tisana que prenien els gladiadors per les seves propietats refrescants i nutritives. També hem creat els Premis Josep Nolla Piñol que volen destacar persones o asociacions que durant l’any tenen una tasca de servei al poble de manera desinteresada. Rep el nom d’en Josep, un dels col·laboradors d’aquest 20 anys de la Fira que ens ha deixat recentment i que sense ell i els seus tractors antics la Fira de l’Ordi no seria la mateixa. Les fires són una oportunitat per descobrir el territori, valorar la feina de la pagesia i gaudir d’un dia tranquil i proper.


