Hi ha dies en què una ciutat es mostra tal com és. Sense discursos, sense artificis i sense necessitat d’explicar gaire cosa. Només cal observar els carrers, mirar les cares de la gent i entendre què els ha fet sortir de casa. La 19a edició de la Cursa de la Dona ha estat un d’aquests dies.
Prop de 2.300 persones han participat enguany en una iniciativa que va començar fa dinou anys amb poc més de 150 participants. El que aleshores podia semblar una activitat modesta s’ha convertit, edició rere edició, en una autèntica bola de neu solidària que no ha deixat de créixer.
Aquest èxit no és fruit de la casualitat. Al darrere hi ha moltes hores de feina, constància i compromís del Club Atletisme Roses i de la Fundació Roses Contra el Càncer, així com la col·laboració de voluntaris, empreses, entitats, institucions i moltes persones anònimes. Tots ells han aconseguit que la Cursa de la Dona sigui avui una de les grans cites populars i solidàries del nostre municipi.
Però més enllà de les xifres, el veritable valor de la jornada es troba en les imatges que ens deixa. Un nen participant amb bicicleta; un avi caminant agafat de la mà del seu net; famílies senceres; grups d’amics; persones joves i grans avançant juntes; i, al darrere, la Demètria, la sirena gegantera de Roses, formant part també d’aquesta gran festa ciutadana.
Entre tanta gent vaig tenir l’alegria de coincidir amb un grup de quatre amics i amb el meu estimat cosí Pere Sastre Gotanegra, del Club Atletisme Roses. Són retrobaments senzills, però carregats de significat, perquè aquesta cursa també serveix per compartir, recordar i reforçar els lligams entre persones que estimen Roses.
La Cursa de la Dona ens recorda que la solidaritat no és només una paraula bonica. És sortir al carrer, participar, ajudar, acompanyar i contribuir a una causa que ens afecta a tots. Darrere de cada dorsal hi ha una història; darrere de cada família, probablement, hi ha algú que ha patit de prop la malaltia. Per això aquesta iniciativa emociona i mobilitza tanta gent.
Roses és coneguda pel mar, pel paisatge, per la pesca, pel turisme i per la seva gastronomia. Però Roses és, sobretot, la seva gent. Una població capaç de mobilitzar prop de 2.300 persones per una bona causa és una ciutat viva, compromesa i solidària.
Aquestes iniciatives fan pinya, fan poble i ens ajuden a construir comunitat. Ens fan sentir orgullosos de pertànyer a una petita gran ciutat que, quan es tracta d’ajudar, sap caminar unida.
Cal felicitar totes les persones que van posar en marxa aquest projecte fa dinou anys i totes les que l’han mantingut viu fins avui. Passar de poc més de 150 participants a prop de 2.300 demostra que, quan una idea és bona i està impulsada amb il·lusió i perseverança, pot créixer molt més enllà del que ningú havia imaginat.
Que aquesta bola de neu solidària continuï avançant i fent-se encara més gran.
Visca Roses i visca tots els que ho fan possible!