El Cercle Euram de l’Empordà ha reunit els seus associats en una sessió de treball estratègica per analitzar l’estat de les grans infraestructures que han de definir el futur econòmic i urbà de la comarca. La trobada ha comptat amb la ponència de l’economista, exalcalde de Figueres i actual president del Comissionat d’Infraestructures, Joan Armangué, sota el títol ‘Nova estació de Figueres i la transformació de la ciutat’.
Durant la sessió, el Cercle Euram ha fixat la seva posició davant el nou escenari inversor. El president de l’entitat, Manel Toro, ha destacat que «la situació ha canviat radicalment respecte a anys enrere: ara hi ha projectes adjudicats i pressupostos per les infraestructures», celebrant que projectes encallats durant dècades estiguin passant de les idees sobre el paper a acords signats i adjudicacions d’obres imminents.
La sessió ha servit per constatar el volum d’inversions històriques que coincidiran en els pròxims anys a l’àrea urbana de Figueres i el seu entorn, destacant de manera prioritària:
• El nou Cinturó de Ronda de la N-II: Amb el tram central de més de 8 quilòmetres ja aprovat i adjudicat per més de 100 milions d’euros, les obres començaran a l’octubre amb una durada de 4 anys, esdevenint l’obra viària més important dels darrers 50 anys a la ciutat.
• L’estació unificada i la variant ferroviària: La formalització del contracte per part d’ADIF per remodelar l’estació de Figueres-Vilafant permetrà integrar l’alta velocitat i el tren convencional, eliminant definitivament la històrica cicatriu de la via pel bell mig de Figueres i el pas de mercaderies perilloses.
• Regeneració urbana i alliberament de sòl: El nou Pla Director Urbanístic (PDU) coordinat entre la Generalitat i ADIF permetrà aixecar les vies actuals i alliberar un espai de 90.000 metres quadrats al centre de la ciutat, obrint la porta a una transformació radical de Ponent i Llevant (Figueres Oest), que inclourà el nou carrer Avinyonet i futurs equipaments universitaris.
Des de la perspectiva del teixit empresarial, el Cercle Euram recorda que les carreteres i les vies de tren són «eines, no finalitats». En aquest sentit, l’entitat s’ha mostrat molt exigent respecte al futur del Corredor del Mediterrani —que estarà completat el 2027 des d’Algesires fins a la frontera— i el paper de la terminal intermodal de Vilamalla.
El Cercle Euram coincideix amb la diagnosi que l’estratègia de Vilamalla no pot quedar supeditada exclusivament a interessos aliens al territori com els del Port de Barcelona, sinó que ha d’apostar per una logística avançada i un teixit industrial que aporti valor afegit. «El futur de l’Alt Empordà ha de ser la indústria, i és necessari que hi hagi una convicció unànime en aquest sentit; l’àrea urbana de Figueres ha de ser el gran revulsiu econòmic», ha defensat l’entitat.
Manel Toro ha tancat la sessió fent una crida a l’empresariat local a implicar-se com a «actors actius i decisius del futur» en aquesta etapa refundacional del Cercle. L’entitat, compromesa amb el teixit social i de governança de la comarca, segueix consolidant el seu pes estratègic a través de noves accions en el territori, com la recent designació de Dani Sala com a representant de l’entitat a la Fundació Salut Empordà.