Què representa per a la ciutat que la Cursa de la Dona es consolidi any rere any?
La Cursa de la Dona és molt més que una cita esportiva. És una jornada que ens demostra, que som una ciutat compromesa, solidària i capaç d’unir esforços per una causa que a tots ens toca molt de prop. Que aquesta iniciativa es consolidi és una gran notícia, perquè significa que la solidaritat no és una cosa puntual, sinó un compromís col·lectiu que es manté ferm. És una mostra de sensibilitat col·lectiva, compromís amb la salut i de suport a totes les persones que pateixen, en primera o segona persona, el càncer de mama.
El Grup Iris té un paper fonamental. Què creu que aporta la seva tasca a Figueres i a la comarca?
El Grup Iris fa una feina extraordinària, d’aquelles que moltes vegades no es veuen prou, però tenen un valor immens per a les persones que la reben. Quan algú rep un diagnòstic de càncer de mama, no només ha d’afrontar una malaltia, sinó també les pors i els dubtes que comporta. I també és aquí on les entitats com el Grup Iris esdevenen essencials, són l’acompanyament per a moltes persones que reben el diagnòstic, però també per a aquelles que estan al costat d’algú que ho pateix; fent que ningú se senti sol en aquest camí.
I per aquest motiu, a Figueres i a la comarca tenim la sort de comptar amb persones que dediquen el seu temps i la seva energia a ajudar a persones i famílies que pateixen, de manera directa o indirecta, càncer de mama.
Creu que encara és necessari fer molta pedagogia i sensibilització al voltant d’aquesta malaltia?
Totalment. Hem avançat molt en la visibilització del càncer de mama, però encara queda camí per recórrer.
És important parlar de prevenció, de detecció precoç i de la importància de seguir les recomanacions dels professionals sanitaris, però també hem de donar visibilitat a tot allò que comporta la malaltia: l’impacte emocional, familiar, social, i el procés de recuperació. Perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona i una família.
Jornades com aquesta ens permeten parlar-ne més naturalment, generar empatia, visibilitzar, i recordar que el suport és fonamental durant tot l’any, no només el dia de la cursa.
Quin valor té convertir la solidaritat en una activitat oberta i participativa com aquesta?
Precisament aquesta és una de les coses més boniques de la Cursa de la Dona: tothom hi té cabuda. Iniciatives com aquesta ens permeten transmetre als més joves valors tan importants com l’empatia, la solidaritat i el compromís; i demostrar que tots hi podem aportar el nostre granet de sorra.
Què creu que hi ha darrere d’aquesta mobilització ciutadana?
Crec que darrere de cada participant hi ha una història pròpia o la d’una persona especial.
Hi ha qui participa perquè ha superat la malaltia, qui ho fa perquè l’està vivint de prop, qui camina en record d’algú que ja no hi és i qui simplement vol aportar el seu granet de sorra.
Aquesta resposta ciutadana ens demostra que sabem caminar plegats per a un objectiu comú. Al final, cadascú participa per a un motiu diferent, però tots compartim un mateix sentiment, que és que ningú hagi d’afrontar aquest camí en solitud.
Què és el que més l’emociona o li impacta quan viu aquesta jornada des de dins?
El que més m’emociona són les persones i veure l’alegria de qui participa. Les abraçades, la complicitat, les famílies i les amigues que caminen juntes… Veure com la ciutat s’implica per a aquesta bona causa.
I, com a regidora, també em sento satisfeta de poder contribuir a fer possible una jornada com aquesta, i veure com tothom s’hi bolca perquè tot funcioni.
