El II Festival Terrer Empordà va donar ahir el tret de sortida oficial a una nova edició que s’allargarà fins al 12 de juliol, consolidant una proposta que fusiona de manera orgànica la viticultura, el patrimoni i la creació contemporània amb el paisatge de l’Albera com a teló de fons. L’esdeveniment va establir la seva seu principal a la Canònica de Vilabertran, lloc on es va inaugurar l’exposició Arquitectures de terrer. Es tracta d’una tesi visual i conceptual liderada per l’arquitecte Oriol Roselló, de l’estudi Bangolo, i l’associació GRETA (Grup de Recerca en l’Arquitectura Tradicional), la qual fuig deliberadament dels edificis icònics desconnectats de l’entorn per reivindicar un retorn profund a la veritat constructiva i a la memòria de l’espai.
Aquesta proposta expositiva planteja un relat de coherència absoluta per al viticultor, defensant que un celler a l’Empordà ha d’estar fet de la mateixa matèria que els seu terrer, tancant així un cercle conceptual on el vi neix de la terra de la vinya i es cria dins d’un edifici construït amb aquesta mateixa matèria. Oriol Roselló proposa una autèntica “revolució del passat” que recupera i actualitza l’esperit de Cèsar Martinell, de qui es recullen destacades peces originals a la mostra, i les seves emblemàtiques Catedrals del Vi, demostrant que l’arquitectura tradicional té plena vigència en el segle XXI si s’aplica amb criteris contemporanis d’ecoeficiència. D’aquesta manera, la sostenibilitat deixa de ser un pegat tecnològic de caràcter industrial i passa a ser una propietat inherent a les matèries primeres locals. El llenguatge constructiu triat evita l’ús de formigó o acer per esquivar estructures estrafolàries que es desentenen de la gravetat i afavoreixi, paral·lelament, la biodiversitat de l’entorn immediat.
La narrativa entorn de les arquitectures de terrer s’expandeix a la mostra a través d’un mosaic exhaustiu de tècniques preindustrials, on cada material assumeix una funció. La pedra aporta una altíssima inèrcia tèrmica que, treballada en sec, permet la ventilació dels espais i canalitza la humitat de la rosada, connectant directament amb les virtuts tèrmiques ancestrals de l’arquitectura excavada. La terra crua ofereix un equilibri perfecte entre aïllament i inèrcia que es modula segons les façanes: es projecta de forma massissa al migdia per capturar l’escalfor del sol d’hivern i s’hi afegeixen fibres a la tramuntana per incrementar l’aïllament del fred, actuant també com un estabilitzador de la humitat ambiental i un filtre saludable contra els contaminants de l’aire interior. Per la seva banda, la ceràmica esdevé el component clau per a la creació de gelosies que funcionen com a filtres solars o en la construcció de voltes catalanes, on s’omplen els ronyons estructurals amb suro per transformar-los en aïllants tèrmics i acústics de primer ordre.
Aquest ventall material es completa amb l’ús de la fusta massissa, el millor aïllament tradicional, capaç d’eliminar completament els ponts tèrmics a la façana i evitar condensacions indesitjades sempre que es mantingui lliure de pintures sintètiques i es tracti amb olis naturals. Les fibres naturals com el cànem, la palla o la pallorfa d’arròs actuen com a additius de la terra o es barregen amb calç hidràulica per confeccionar blocs tèrmics que aprofiten els subproductes de l’activitat agroforestal de la zona, reforçant el vincle entre el camp i l’edificació. Finalment, la calç, a banda de barrejar-se amb suro per garantir la transpirabilitat exterior dels murs, destaca per la seva capacitat terapèutica com a desinfectant universal i per la seva qualitat estètica única a l’hora de regular, reflectir i difondre la llum natural amb una elegància incomparable. Tot aquest conjunt garanteix un confort passiu que esdevé molt més competitiu econòmicament en les partides d’exteriorisme i paisatgisme que les fredes solucions industrialitzades.
Aquesta intervenció a la Canònica de Vilabertran és el fruit d’un rigorós treball multidisciplinari on els arquitectes Oriol Roselló i Antonio Llena han col·laborat estretament amb un experimentat teixit de mestres artesans que mantenen vius els sabers de la terra. El procés d’execució compta amb professionals locals especialitzats com Gaetanne Chapel i Xavi Laporta en la pedra, Jordi Domènech, Pere Viñas en la ceràmica, Max Rutgers en la fusta, Magda Martínez i Josep Mercader en les fibres vegetals, Sonia Luna i Ángel Jiménez en la calç i Oriol Balliu en el fang, els quals demostren que l’artesania pot aplicar tècniques de prefabricació en els seus tallers respectius per optimitzar els temps d’execució en l’obra.
Més enllà de la profunda reflexió arquitectònica, el festival va desplegar ahir les línies mestres d’una programació artística i enològica de primer nivell, on la música i la cultura dialoguen estretament amb el territori. El cartell musical d’enguany reuneix creadors contemporanis com Joan Miquel Oliver amb el seu univers surrealista, el virtuosisme al piano de Marco Mezquida, el jazz d’Eva Fernández o Namina & The Barbarians i la veu de Magalí Datzira, al costat de propostes locals com Carles Sanjosé i Adrià Pujol, Joina i LECOCQ o la polifonia medieval de Tasto Solo.
En l’àmbit vinícola, la DO Empordà serà la protagonista absoluta a través d’esdeveniments tècnics d’alta divulgació, com la presentació del prestigiós informe de Fintan Kerr sobre el Tim Atkin MW Report 2026, recorreguts genètics de les varietats autòctones amb l’enòloga Anna Espelt, tasts conceptuals com el Tast Socràtic d’Equànima o sessions geològiques dirigides per la sommelier Marta Cortizas.
Tal com va explicar Blai Rosés, responsable de comunicació de l’esdeveniment, durant l’acte inaugural: “Aquesta segona edició del festival posa un focus especial en el paisatge vitivinícola de l’Albera i els seus monuments mil·lenaris; enguany fixem la mirada de manera decidida en municipis emblemàtics com Capmany, Espolla, Garriguella o Sant Climent Sescebes i espais com Santa Maria del Roure o Sant Quirze de Colera per crear un diàleg íntim entre les arts en viu, la nostra memòria i la cultura del vi a la Mediterrània”. Amb aquesta visió integradora, el certamen es va consolidar ahir com un laboratori on el continent arquitectònic i el contingut vinícola comparteixen una mateixa veritat identitària, utilitzant la imatge gràfica del sarcòfag paleocristià d’Empúries dissenyada per Sandra Puig com el símbol perfecte d’aquesta unió i continuïtat mil·lenària al territori.
Segons declaracions de Carme Casacuberta, presidenta del Consell Regulador de la DO Emporda: “Des de la DO Empordà celebrem que el festival continuï creixent mantenint una mirada coherent, sensible i profundament arrelada al territori. Terrer no és només una programació cultural; és una manera d’explicar qui som. És entendre que el vi forma part del nostre paisatge, de la nostra història, de la nostra arquitectura i també de la nostra manera de viure i de relacionar-nos amb el món.
Aquesta nova edició posa el focus a l’Albera i als seus paisatges vitivinícoles, portant activitats i tastos a espais patrimonials extraordinaris com Sant Quirze de Colera, Santa Maria del Roure, els cellers cooperatius o els pobles de Capmany, Espolla, Garriguella o Sant Climent Sescebes, i això té un gran valor, perquè ens permet explicar el vi des del lloc on neix, connectant la cultura, el patrimoni i el territori d’una manera autèntica i viva.
També cal destacar especialment l’enfocament dels tastos i activitats d’aquesta edició. Són propostes que van molt més enllà de la degustació: ens conviden a reflexionar sobre l’origen, la identitat, la memòria, el paisatge i les varietats que defineixen l’Empordà. Aquest diàleg entre coneixement, sensibilitat i territori és precisament el camí que volem continuar impulsant des de la DO Empordà. Vivim un moment en què els territoris han de saber explicar-se amb autenticitat i festivals com aquest contribueixen a projectar una imatge de l’Empordà vinculada a la qualitat, la cultura, la sostenibilitat i l’excel·lència.