Núria Escarpanter, alcaldessa llançanenca, ens comparteix dues anècdotes laborals viscudes pel sol fet de ser dona.
“M’il·lusiona obrir camí dins del meu àmbit i ser exemple per als joves”
– Tenim avui dia una societat més igualitària?
Caminem cap aquí i penso que els darrers 8M han servit. Queda camí per recórrer, però afortunadament ja no és estrany veure càrrecs de lideratge o de direcció encapçalats per dones, cosa que antigament era quelcom impensable.
– En el teu àmbit, perceps que cada vegada hi ha més dones amb càrrecs de responsabilitat?
Cada vegada és més freqüent veure alcaldesses o regidores amb responsabilitats. En política municipal i també en la territorial, estatal i europea, així com en altres administracions. Alhora que actualment és molt freqüent identificar càrrecs de màxima responsabilitat encapçalats per dones en molts sectors. Això és una excel·lent notícia.
– Què li diries, aquest 8M, a una dona treballadora que intenta conciliar família i feina?
Doncs que endavant i que molts ànims. Sé el que costa: ho he viscut i ho visc en primera persona. Però el missatge és que mai no defalleixi i que, malgrat les dificultats, que intenti que una cosa no sobrepassi l’altra. Moltes dones han hagut de renunciar a un somni, en aquest cas laboral, pel fet de complir amb un patró establert i de creences de la societat. Hem de buscar que els moments familiars siguin de qualitat per sobre de quantitat, ja que, juntament amb els somnis laborals, la família és un dels projectes més importants que es pot arribar a tenir a la vida.
– Tens alguna anècdota viscuda, laboralment, pel sol fet de ser dona?
Primerament, una que em va resultar graciosa, en cap cas negativa. Recentment, en una reunió de responsabilitat, dels 12 assistents, jo era l’única dona. Situació curiosa encara avui dia, si bé, al mateix temps, va ser còmode i no va haver-hi problema. En segon lloc, fa uns anys, no gaires malauradament, recordo que fer camí en el meu somni de governar la vila de Llançà va ser complicat. Vaig palpar massa tics i massa desconfiança pel sol fet de ser dona. Vull remarcar que parlo d’uns tics no només expressats per homes. Actualment, estic molt satisfeta i m’il·lusiona obrir camí dins del meu àmbit, ser exemple per als nens i nenes de l’escola que em venen a entrevistar. Sempre els animo perquè, d’aquí a uns anys, encapçalin el consistori llançanenc!