Isabel Guzman, escriptora.
-Què destacaries de la revista CRAE?
És una publicació de proximitat, ens apropa a temes de l’entorn, podríem dir de km 0. Té l’encert de fer publicitat d’actes de casa nostra contrada en els que el lector s’identifica fàcilment. Realitza una difusió social amb la combinació de text i fotografia que la converteix en la nostra agenda particular, on podem veure i consultar les darreres novetats comercials, festes majors, actes benèfics i presentacions diverses, on a vegades en podem ser els protagonistes. Una revista molt recomanable i a l’abast de tothom, cal no oblidar que és totalment gratuïta.
-Quin és el paper de la premsa comarcal en un món global?
Un lector informat ho ha d’estar del que succeeïx en el món i a la vegada del que passa en el seu entorn més immediat. L’era de la comunicació ens permet viatjar del que és global a allò ultralocal. Res és sobrer; funcionem en una xarxa on tot està íntimament relacionat.
-Per què hem de fomentar la lectura?
La lectura és la finestra particular que ens obre la ment, un plaer individual que activa la nostra imaginació per viatjar ben lluny. Cal només llegir una obra que ens atrapi i ens faci perdre la noció dels temps.
-Com podem compaginar pantalles amb la lectura?
El món digital és molt llaminer, sens dubte un competidor important. Cal un esforç per seduir els nostres lectors amb una obra que els captivi i que els hi resulti atractiva. Cal fomentar lectura i conversa, és molt mal senyal que en una taula en lloc de conversar tothom sigui esclau de la pantalla del seu mòbil.
-Estàs escrivint algun llibre o assaig?
Després de publicar «Bocins de pell», amb 58 presentacions a la comarca, i de «Videte, vigilate et orate» la gran llegenda de Vilanant, preparo un recull de contes curts, ben variats que puguin seduir a les diferents sensibilitats dels meus intel·ligents lectors… i sobretot ben salpebrats de sentit de l’humor.