“En algun lloc del Teatre-Museu
hi hauria d’haver una placa
recordant el paper de
l’alcalde Ramon Guardiola”
Josep Playà Maset
Si existís un record Guinness de la persona que més vegades ha visitat el Teatre-Museu Dalí, probablement se l’adjudicaria Xavier Jiménez Santamaria (Figueres, 1949). La seva admiració per Dalí l’ha portat a visitar Roma, París, Venècia, Madrid, València per veure exposicions de Dalí. L’any 1984 l’Ajuntament de Figueres li va donar un diploma per la seva contribució a l’any Dalí amb els seus articles a l’Hora Nova i Diari de Girona. Però abans havia tingut el privilegi de parlar-hi més d’un cop.
Quina és la primera vegada que veus a Dalí?
De petit havia sentit a parlar molt de Dalí, l’admirava, i li vaig comentar a Ramon Guardiola, que tenia de professor a l’institut. “Vine amb mi i entraràs a la plaça de toros”, em va dir el dia que li van fer l’homenatge, l’any 1961. Jo tenia 11 anys i hi ha diverses fotos que se’m veu al costat d’en Dalí i la Gala al palco.
Què recordes d’aquella festa?
Sé que hi havia cavallets, gegants, que la plaça estava decorada amb bigotis i em va impresionar quan van fer explotar un toro de llauna al mig de la plaça. A aquella edat per mi tot era novetat.
També apareixes en una altra foto quan Dalí va venir amb l’elefant Surus?
Sí, això era el 1967. Dalí va voler representar el pas d’Aníbal i els seus exèrcits pels Pirineus. Recordo unes noies tirant pètals de flor camí de la Muntanyeta. I més tard en Dalí al museu, quan encara la platea estava plena d’herba.
Vas arribar a parlar amb ell?
Aquell dia no, però si en dues ocasions en què va venir a l’estació, acompanyat d’en Guardiola, per agafar el tren Costa Brava. Guardiola me’n va presentar i ell va fer un “Ohhhh!”. Una altra vegada anava amb un ocelote i el capità Moore. Un d’aquests dies va fer la broma d’agafar-li uns verdures a una pagesa i aquesta es va enfadar. I quan posava a punt el seu museu solia venir els dijous a veure les obres, moment que aprofitava per entrar amb el seu seguici. Un cop em va preguntar davant un quadre: “Què hi veieu aquí?”.
I el dia de la inauguració del museu?
Hi vaig anar com a periodista. En alguna foto se’m veu estirant el micròfon per gravar-lo quan feia un discurs a l’Ajuntament. Aquell dia, tot va ser un caos i els periodistes quasi ens tirem a sobre del vicepresident del Govern que era al costat de Dalí. A la plaça, la gent va fer caure un encanyissat i alguns que no van poder entrar al museu picaven els vidres mostrant la seva invitació. També vaig ser-hi per la inauguració de l’exposició de joies, un any abans. Per cert, aprofito per dir que crec que en algun lloc del Teatre-museu hi hauria d’haver una placa recordant el paper que hi va tenir l’alcalde Ramon Guardiola.
Segur que també l’havies vist a l’Astoria?
Allà precisament li vaig presentar el meu amic en Toni Huertas, en Zappa, de Castellfullit de la Roca, que li volia ensenyar uns dibuixos. Es va fixar en l’americana que duia, que era lila com la seva. I ens va convidar a què anessim a Portlligat. Hi vam anar amb cotxe de línia. En aquella ocasió em va dedicar un dibuix que encara que sembli impossible he perdut.
Sort que queden les fotos per creure’ns-ho!
Ha, ha. I una imatge de la pel·lícula El museu Dalí es tanca a les set en què se’m veu fent de periodista i preguntant per Dalí.