La vila de Castelló recupera una part de l’antic estany, amb l’objectiu doble de potenciar la biodiversitat i que els visitants del nucli històric puguin gaudir d’un aiguamoll a tocar la població, sense haver de fer desplaçaments.
Aquest aiguamoix abasta nou hectàrees i té cinc illetes. Està dissenyat com a punt d’alimentació i estada d’aus migradores i també per a nidificants. Compta amb tres observatoris un dels quals està orientat cap a l’absis i el campanar de la basílica, des d’on es tindrà una imatge icònica del municipi.
La inundació d’aquesta llacuna temporal es fa totalment amb aigua regenerada procedent de l’estació depuradora d’Empuriabrava, amb un sobreeixidor que, en cas de pluges fortes, permet aportar aigua al cicle hídric dels Aiguamolls de l’Empordà. La previsió és assecar-lo anualment per tal de gestionar la flora i el conjunt de l’hàbitat.