Conversem amb l’alcalde de Peralada, Miquel Brugat, coincidint amb la 29a edició del Cicle de Concerts del Claustre de Sant Domènec
Alcalde, en un panorama estiuenc ple de macrofestivals i grans escenaris, el Claustre de Sant Domènec continua apostant pel format petit i íntim. Creu que aquest recer de silenci i proximitat és, precisament, el principal atractiu i el gran tret diferencial de Peralada?
Sí, sens dubte. Avui vivim envoltats d’ofertes culturals molt espectaculars, que tenen el seu públic i el seu valor, però el Claustre de Sant Domènec ofereix una experiència diferent. Aquí no venim només a escoltar música; venim a viure-la d’una manera molt propera, gairebé compartint espai i emocions amb els artistes. El silenci, l’entorn patrimonial i la dimensió humana del recinte creen una atmosfera difícil de trobar en altres llocs. Crec que aquest és el nostre gran valor: oferir una experiència autèntica, sense artificis, on la música i el patrimoni dialoguen de manera natural.
El claustre romànic té una acústica i una màgia molt particulars. Quin retorn els arriba dels artistes quan baixen de l’escenari? S’imposa el respecte de tocar en el monument més antic del municipi?
La majoria d’artistes coincideixen en una mateixa sensació: la d’haver actuat en un espai molt especial. Sovint ens comenten que, abans de començar, perceben un cert respecte, perquè són conscients que estan actuant en un indret carregat d’història i simbolisme. Però aquest respecte es transforma ràpidament en comoditat i inspiració.
Molts ens expliquen que la proximitat amb el públic els permet connectar d’una manera més sincera i directa. Quan acaba el concert, és habitual sentir comentaris sobre la bellesa del claustre, l’acústica natural i l’energia que es genera durant l’actuació.
L’any passat ens definia el cicle com una mostra «eclèctica». Com es cuina aquesta tria per aconseguir que en un mateix cicle hi sintonitzin el jazz, les havaneres, el pop o la clàssica sense perdre el fil conductor?
La voluntat és que tothom hi pugui trobar una proposta que li sigui propera, però sense renunciar a la qualitat i a la coherència del conjunt. La programació es construeix escoltant sensibilitats diverses, de la mà de la directora del Cicle, Abigail Prat, i de les regidores de Cultura i Turisme, buscant un equilibri entre estils, generacions i formats.
El fil conductor no és tant el gènere musical com l’experiència que volem oferir: concerts de qualitat, en un entorn únic i amb artistes capaços de connectar amb el públic. Al final, sigui jazz, música clàssica, pop o havaneres, el que uneix totes les propostes és l’emoció que es crea sota les pedres centenàries del claustre.
Més enllà del seu rol institucional com a alcalde, vostè també és un espectador més en aquestes cadires. Ens podria confessar algun moment o cançó de les edicions recents que l’hagi fet oblidar completament de la política per un instant?
Com a alcalde, em satisfà veure el claustre ple de vida i comprovar com la cultura és capaç de reunir persones de totes les edats. És també una manera de seguir donant a conèixer el nostre ric patrimoni i de reforçar el vincle dels veïns i visitants amb aquest espai tan emblemàtic.
