Parlem amb Salvador Garcia-Arbós, director de continguts del Fòrum Gastronòmic.
Què representa el Fòrum Gastronòmic Ciutat de Figueres i quin paper pot tenir a la ciutat?
D’impacte. És una reivindicació de la gastronomia, perquè la gent mengi bé, i que consumeixi país, Empordà. Hem de reivindicar-ho, no ens podem adormir. Quan més ho fem millor anem.
Per què és important un esdeveniment sobre gastronomia i la cultura alimentària?
Dura dos dies i una mica més, i brinda una oportunitat a petits productors perquè molta gent sovint els descobreix per primera vegada. Haurien d’estar permanentment al carrer, en llocs com el Fòrum, en espais de capitalitat gastronòmica com Figueres que fan d’aparador i que els ajuden a projectar-se. Per això crec que hauria de ser una reivindicació permanent itinerant al llarg de l’any. Hi ha pocs llocs tan potents com l’Empordà.
A què es refereix?
Denominació d’origen de la poma del ‘relleno’, de l’oli, del vi… Producte com la ceba de figueres, l’anxova de l’Escala, peix, suquet, platets, carn, verdures… hi ha molts productes per posar en valor. Tens mar, tens muntanya. Gastronòmicament l’Empordà és autosuficient. M’agradaria que la gent comprengués l’extraordinària riquesa gastronòmica de l’Empordà.
Tot maridat amb un bon vi.
I tant. Durant anys hem estat sotmesos a vins d’altres regions vinícoles, però el vi de l’Empordà s’ha de reivindicar sempre. La cuina empordanesa l’hem de maridar amb els vins del territori. Té més valor. Hem de desitjar que els vins de l’Empordà funcionin, però sobretot que sempre funcioni aquí.
Com ha evolucionat la gastronomia catalana en els darrers anys i cap a on creu que està avançant?
Estem en un moment molt delicat, d’indefensió davant de la globalització. Això porta coses bones i dolentes. Hi ha un moment de tensió. I s’ha de veure cap a on va l’equilibri. Que s’aprengui dels dos costats.
Creu que es pot combinar la tradició gastronòmica amb les noves tendències i la innovació?
Vint anys enrere les cuines estaven molt ben definides. Ara pot passar de tot. D’una banda, es fan accions per reivindicar la cuina tradicional i clàssica, perquè és una cuina que respecta producte fresc, de proximitat i producte. De l’altre és cert que cada cop hi ha menys productors locals, el canvi climàtic que ens ho està desballestant absolutament tot i també hi ha la pressió de diferents estils de cuines d’arreu del món. A més, la gent jove cuina molt poc i solen comprar preu, no compren qualitat.
