Poc a poc, els partits comencen a desvetllar els noms dels seus candidats a ocupar les alcaldies a partir de les eleccions municipals que es celebraran el 23 de maig de l’any que ve.
Tot indica que seran les eleccions que veuran la consolidació d’Aliança Catalana, el ‘nou’ partit independentista fundat per Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll, que promet “aconseguir el màxim nivell de vida per als catalans” a més de ‘fer’ “que la indústria torni a Catalunya” i de “defensar la igualtat davant la llei i el model de societat i família catalanes basat en els valors i l’educació”. Però probablement, la causa per la qual les seves expectatives electorals han crescut de forma tant espectacular, és el seu compromís per promoure “aquelles polítiques immigratòries que beneficiïn els catalans, no els estrangers” a més d’establir “una política de tolerància zero amb la inseguretat ciutadana, el radicalisme islàmic i el terrorisme”. En tot cas, aquestes ‘promeses’ tant explícites del programa polític d’AC, han estat la raó per la qual pràcticament tots els seus ‘competidors’ (amb l’única excepció de VOX) l’intenten ‘estigmatitzar’ com ‘d’extrema dreta’. Alguns, encapçalats per ERC, fins i tot estan disposats a aplicar-li un ‘cordó sanitari’, és a dir de cercar un pacte amb altres partits pel qual es comprometen a no pactar amb la formació d’Orriols enlloc i sota cap circumstància.
Una de les ciutats on Aliança Catalana ja ha anunciat el seu candidat és precisament Figueres, on en Jordi Masquef (46a) de JUNTS, que es torna a presentar, ha demostrat el seu ferm compromís amb dos dels seus objectius capdavanters i que AC comparteix: la seguretat ciutadana i la tolerància zero amb tots aquells que abusen ‘del sistema’, sense aportar mai res. La seva fermesa amb aquests i la resta d’objectius que els havia proposat, fan pensar que Masquef pot continuar comptant amb el suport de molts figuerencs. Per això, sorprèn que el jove ‘aliancista’ Arnau Liesa (30a), hagi optat per una estratègia de confrontació contra l’actual alcalde, enlloc d’intentar un acostament, per si aquest no pot repetir un govern amb majoria absoluta, ara que el nou consistori tindrà 25 enlloc dels 21 regidors actuals, per haver superat el llindar dels 50 mil habitants. A més, Junts ja s’ha desmarcat del ‘cordó sanitari’ a AC, encara que a escala nacional molt possiblement serà el partit més perjudicat per la seva ‘irrupció’. Veurem, si també afectarà a VOX, que el 2023 va superar inclús al PP figuerenc, que sembla trobar-se en ‘caiguda lliure’ d’ençà que personatges totalment esperpèntics ocupen llocs destacats a les seves llistes.
Del centre cap a l’esquerra, el dos partits que ja han presentat candidatura són PSC i ERC. Un cop superada l’època Pere Casellas, els socialistes aposten per un jove Javi Martín (36a), que en temps d’Agnès Lladó havia ‘flirtejat’ amb els republicans, que aposten per Xavier Amiel (72a), el més gran de tots els candidats proclamats fins el moment. Martín ho tindrà difícil a l’hora de tornar a il·lusionar els votants del seu partit. D’una banda per l’enorme ‘desgast’ que Casellas ha legat a ‘la causa’ socialista i de l’altre (i sobretot) perquè el seu discurs sembla calcat de les esquerres dels anys 60 i 70, on tot eren paraules grandiloqüents sense cap proposta concreta: “La Figueres que alguns enyoren no tornarà. Però podem fer-la millor encara. Entenent que els canvis globals també ens afecten, i cal que hi donem una resposta local entre tots” escrivia en un article recent. No sé si algú dels altres candidats el guanyarà a ‘fer volar coloms’. Encara més a l’esquerra es situa en Moha Lalouh, cap de llista de Figueres en Moviment, una candidatura dissenyada pels Comuns per a captar sobretot el vot immigrant, ara que superen el 30% dels habitants de la capital empordanesa. L’Amiel, en canvi, és un home molt conegut i de reconegut prestigi. No sé si la seva candidatura és fruit de l’imaginari del ‘flamant’ principal estratega de l’Oriol Junqueras, Joan Plana, exalcalde de Roses, però no sembla que els reptes actuals siguin propicis per a candidats que representen una forma de fer política que molts votants consideren responsables de la crispació actual.
Però, ja que parlem de Roses, lamento no poder informar als lectors sobre les intencions d’en Joan Plana, sens dubte l’exalcalde més auto promocionat i també un dels més breus de la història de la Vila. Ha estat incapaç de formar govern, ni després de guanyar les eleccions del ’23 perquè cap representant de la resta de partits estava disposat a pactar amb ell per la seva particular manera d’entendre la democràcia, que és ELL, NOMÉS ELL I NINGÚ MÉS QUE ELL. I puc afirmar-ho amb aquesta contundència perquè soc víctima directe d’algunes de les seves actuacions democràticament inacceptables: entre d’altres, em té bloquejat a tots els seus perfils públics i al de la ‘seva’ formació SOM ROSES / ERC a les xarxes socials; ha exigit als mitjans que subvencionava quan era alcalde que silenciessin les meves crítiques i ha dedicat un discurs monogràfic de 20 minuts contra la meva persona al Ple Municipal del Novembre de 2024 per desqualificar sense ni un sol argument un servei que vaig prestar a l’Ajuntament 12 anys abans i que va tenir una extraordinària valoració per part de tots els implicats d’aleshores. Per tot això, només puc especular sobre el seu futur i pensar que sí tornarà a presentar-se, encara que només sigui per poder mantenir el seu càrrec a la Diputació, on exerceix de Vicepresident 2n de Turisme per un sou de més de sis mil euros al més, després d’haver afirmat públicament que ‘EL TURISME ÉS UN MAL QUE HEM D’AGUANTAR’.
Els que sí tenen clara la seva candidata són la gent de JUNTS PER ROSES, que fa pocs dies van triar per aclamació a una exultant Silvia Ripoll, que semblava rebre fins i tot el suport de la tramuntana per enlairar el seu vol cap a l’alcaldia, que ocuparà durant un any a partir del proper 13 de juny gràcies al pacte tripartit que governa Roses avui. Al marge d’un aprenentatge ‘impagable’ durant 7 anys com a regidora i un que haurà estat alcaldessa, la Silvia ha experimentat un notable creixement, tant personalment com política, després d’haver encaixat una severa derrota el 2023. Enguany, però, sembla haver agafat ‘la paella pel mànec’, tot declarant ‘la guerra’ a la inseguretat i a la manca d’habitatge, a més del seu compromís per a la creació de perspectives per als joves. Per subratllar aquestes prioritats, el dia de la presentació de la seva candidatura, ha volgut fer-se acompanyar per l’alcalde més ‘atrevit’, l’‘Enfant Terrible’ de Junts, Jordi Masquef, el batlle de Figueres que ja porta tres anys responent sense titubejos a les demandes dels ciutadans i un dels pocs exconvergents a qui no li tremolen les cames quan la Silvia Orriols apareix a la tele.
Pel que fa la resta de partits (PSC, Gent del Poble, Lliures, Vox i Aliança Catalana), a hores d’ara encara no han desvetllat les seves estratègies. AC segueix buscant un cap de llista, que possiblement tindrà dificultats a trobar, no només perquè als ‘pobles’ és encara més difícil trobar gent disposada a suportar l’estigmatització demagògica dels altres candidats, sinó també per les patinades pròpies d’alguns dels seus representants. Un partit amb aspiracions serioses de governar, no pot fer de ploramiques i posar-se – amb bel·ligerant insistència – a l’alçada dels manters del Passeig, per haver hagut de pagar una taxa per poder plantar una carpa al poble, quan tota la resta de partits compleixen amb aquesta ordenança des de fa anys. Per altre banda, molts rosincs lamenten ja la pèrdua d’en Fèlix Llorens (GdP), un dels regidors més compromesos del consistori, qui ha anunciat que deixarà la política, tot deixant ‘orfe’ el partit d’un candidat capaç de mobilitzar els votants. En canvi, la imparable activitat ‘articulista’ d’en Pere Gotanegra (Lliures), que d’un temps a aquesta part publica la seva ‘opinió’ a tort i a dret sobre qualsevol tema, inclosa l’energia atòmica, sembla indicar la seva intenció de tornar a presentar-se. I pel seu tarannà ‘escrupolós’, uns escrúpols que es treu de la ‘xistera’ sempre que no convenç amb arguments, sembla l’únic candidat disposat a lliurar-li l’alcaldia de nou a en Plana, si entre tots dos sumessin els vots suficients. Finalment, l’actual alcalde Josep Ma. Martínez (PSC), no ha pres encara cap decisió sobre el seu futur polític, una decisió que d’ésser negativa podria perjudicar la fidelitat de l’electorat socialista rosinc en temps que el partit està essent ‘bombardejat’ per tots els flancs, sobretot a nivell estatal!