El pròxim 31 de maig molts autònoms i petits empresaris del nostre territori anirem a Barcelona per participar en una manifestació que, més que una protesta, és un crit d’alerta.
Perquè darrere de cada botiga, cada bar, cada embarcació, cada taller, cada explotació agrícola o cada petit negoci de la comarca hi ha persones que cada dia lluiten per continuar oberts.
I cada vegada és més difícil.
A les grans ciutats sovint es parla de l’economia amb grans xifres i estadístiques. Però a comarques com la nostra, l’economia real té nom i cognoms. Són famílies, negocis de tota la vida, autònoms que fa dècades que treballen sense horaris, assumint riscos i tirant endavant amb molt esforç.
Aquí sabem perfectament què significa aixecar una persiana cada matí.
Sabem què és treballar a l’estiu sense descans per salvar l’any.
Sabem què és dependre del turisme, del temps, dels costos energètics o de les temporades bones i dolentes.
Sabem què és patir quan arriben més impostos, més burocràcia i més traves administratives.
I el problema és que cada vegada hi ha més gent cansada.
No perquè no vulguin treballar.
Al contrari.
El que cansa és la sensació que l’administració viu molt allunyada de la realitat dels petits empresaris.
Molts autònoms tenen la percepció que només se’ls recorda per cobrar-los. Però darrere de cada quota, de cada impost i de cada paperassa hi ha persones que sostenen bona part de l’activitat econòmica del territori.
Sense autònoms, molts pobles perdrien vida.
Sense petits negocis, molts carrers quedarien buits.
Sense emprenedors, moltes famílies no tindrien futur.
I això no és alarmisme. És la realitat.
El més preocupant és que cada vegada hi ha menys relleu generacional. Molts joves veuen el que han passat els seus pares i avis i prefereixen no complicar-se la vida obrint un negoci.
I això hauria de preocupar molt.
Perquè quan desapareix un autònom no només tanca una empresa. Sovint desapareix una manera de viure, una part de la identitat del territori i una peça clau de la nostra economia local.
Per això el 31 de maig no serà només una manifestació a Barcelona.
Serà també la veu de moltes comarques que demanen una cosa molt simple: respecte.
Respecte per la gent que treballa.
Respecte per qui arrisca.
I respecte per tots aquells que, malgrat les dificultats, continuen mantenint viu el territori cada dia de l’any.
Pere Gotanegra Julià.