Com cada any, la Mare de Déu d’Agost marca l’inici de la Festa Major de Roses. Una Festa, que lluita per mantenir el seu protagonisme en el moment de màxima ‘invasió’ turística, però que alguns operadors encara consideren un atractiu ‘important’ per a molts dels nostres visitants. Un criteri que potser caldria revisar un dia d’aquests, perquè aquells pobles dels nostres voltants que no la celebren la seva Festa a l’estiu, no és pas que notin cap diferència. Això sí – el que sí és important és mantenir o oferir alternatives a alguns dels atractius de la Festa Major que sí interessen als turistes, com ara el Castell de Focs del final o les atraccions que donen vida i color al poble.
Lamentablement, però, a Roses la pregunta “fires si” o “fires no”, aquest any l’ha respost un greu problema jurídic que es ve arrossegant pràcticament des dels temps en què es van traslladar als terrenys de l’antic Càmping Bahia. L’origen és una baralla entre firaires que va acabar amb denúncies creuades, tancades ‘en fals’ quan el seu responsable era l’Eric Ibañez, fidel vassall de l’alcalde més breu, Joan Plana. Plana el va descobrir al darrere del taulell de venda d’entrades del Museu de la Farinera de Castelló d’Empúries i no va dubtar en assenyalar-lo ‘a dit’ com a màxim responsable de la cultura rosinca en qualitat de Regidor.
Davant la cancel·lació, s’ha generat molta polèmica tot assenyalant injustament a l’actual govern del despropòsit. L’alcaldessa, Silvia Ripoll, ha refusat les acusacions contra ella i el seu equip, tot raonant que no estava disposada a assumir les errades de governs anteriors posant en risc la continuïtat del seu projecte. Malgrat els intents d’alguns per carregar-se la Festa molt més enllà de les atraccions, Ripoll s’ha mantingut ferma en defensar les barraques i concerts i ha treballat decididament per oferir entreteniment alternatiu a l’espai de les atraccions, sobretot per als més joves. I la justícia li ha donat la raó en un temps ‘rècord’.
Finalment, voldria aportar un pensament. Crec que les fires (de Roses i d’arreu) mereixen reinventar-se. I no només per l’enèssim accident que ha patit una d’aquestes atraccions fa pocs dies a Tona (Osona), tot i causant nou ferits menors. Mai cap atracció ‘desmuntable’ podrà proporcionar les mateixes pujades d’adrenalina als usuaris que els seus germans ‘permanents’ als grans parcs temàtics d’arreu, com ara Port Aventura o EuroDisney, que estan a l’abast de tothom. És cert que una Muntanya Russa o una Casa del Terror ‘d’aquell temps’ aporta uns valors nostàlgics inqüestionables, però estaria bé que algú pensés en ‘fórmules’ per a la seva renovació, igual que han fet, per exemple, els circs. El Circ del Sol, Raluy o les extraordinàries Nits de Circ de les que aviat podrem tornar a gaudir al recinte de la Ciutadella, en son un bon exemple.
BONA FESTA MAJOR A TOTHOM!