L’hotel Risech va iniciar el seu camí l’any 1952 i des de llavors ha anat creixent generació rere generació. En Jordi Cusí explica que l’èxit del Risech «ens ha permès créixer», l’any 95 van adquirir l’hotel Rambla Mar, són propietaris del Poket Corner Bar i, ara,l’aparcament d’autocaravanes. Però l’èxit no és gratuït. Aquesta família rosinca ha treballat i suat per aixecar un negoci familiar als inicis del turisme, mantenir-lo durant setanta anys i fer que superés un dels pitjors moments pel sector; la pandèmia de la Covid.
I com si res hagués passat, el Risech continua servint la seva extraordinària paella, els seus magnífics arrossos i tot el ventall de plats de la cuina mediterrània, sobre estovalles amb tovallons de tela, planxats i doblegats com ho feia la besàvia quan esperava els comerciants a l’inici del negoci.
Parlem amb Jordi Cusí, la quarta generació de la nissaga familiar de l’hotel Risech.
Com va començar el Risech?
El què és ara l’hotel Risech, són set cases, i la casa pairal dels meus besavis va començar essent la fonda, quan el turisme començava a venir. La meva àvia tenia una cuina i va muntar algunes taules per servir a alguns representants i viatjants que passaven per Roses. «Què teniu avui?», li preguntaven. «Avui tinc conill» o «avui tinc peix», deia ella. Els plats depenien de què es pescava al dia. Després li van començar a demanar si tenia llocs per dormir, i van fer set habitacions. I la cosa es va anar fent gran!
Des dels seus besavis fins a vostè que el lidera.
El meu pare continua estant a l’empresa i els meus germans també hi estan vinculats, tot i que tenen altres coses. Som la quarta generació.
Amb voluntat que n’hi hagi una cinquena?
De moment els nens hi són! Ja veurem, però faria il·lusió que es pogués continuar perquè són molts anys, moltes hores, molta suor, i moltes coses que han passat.
És una feina que no només és feina, gairebé és la vida sencera perquè quan tothom celebra coses o està de vacances, vostès treballen.
Correcte. Jo he nascut a l’hotel. Els meus avis vivien a l’hotel, el meu pare va néixer a l’hotel, i els meus pares hi van viure fins que va néixer la meva germana, que vam anar a viure a un pis. Fins llavors la vida de tota la família s’havia fet a l’hotel, teníem un reservat al tercer pis i s’esmorzava, dinava i sopava a l’hotel.
Com és això de viure en un hotel?
Puc explicar poc perquè quan vam marxar jo tenia 4 anys, però tinc records. Per a mi era molt bonic, vivíem tots junts: pares, avis i besavis. Tots al mateix pis. El que és típic de les pel·lícules espanyoles antigues. Un ambient molt i molt familiar.
Sumant tota la gent que passa per l’hotel…
Sí, hem arribat a tenir molt bones relacions amb molts clients. Malauradament, aquest any ha mort un client que, d’ençà de la seva lluna de mel havien vingut any rere any, durant més de 60 anys, sense fallar ni un sol any. Aquí hi ha mil i una històries molt maques, relacions d’amistat i anècdotes. Ja no són només els clients. Tenim treballadors de fa 30 anys. Abans de la pandèmia es va jubilar un cuiner que feia més de 30 anys que era cap de cuina, i ara hi tenim el seu cunyat que també fa una trentena d’anys que hi és.
Això no és una franquícia, això té….
Té ànima!. Nosaltres venim al matí, anem i tornem, però sempre estem aquí. Som un restaurant amb estovalles i tovallons, no som de menjar ràpid ni estovalles de paper franquiciats. Tot això cada vegada és més difícil trobar-ho.
En ser hotel teniu molts clients estrangers, però els locals no venen?
Tenim gent de Figueres i també gent d’Olot, perquè som la platja de molta gent de la Garrotxa. Amb la gent de Roses treballem sobretot a la festa major, carnaval i dies especials, com batejos i comunions.
Així és l’espai de referència per a grans celebracions familiars!
Sí. Trobes gent que t’expliquen «aquí vam fer el bateig de la meva filla» o «vam celebrar-hi la comunió del meu net». Molta gent de Roses ha passat per aquí alguna vegada a celebrar alguna cosa o a treballar-hi! Són generacions i generacions vinculades amb el restaurant d’alguna manera. Ens coneixem tots.