«Venim a donar alegria i a posar color en aquesta preciosa ciutat»
Obert un nou establiment que abraçarà la freqüentada Casa Natal daliniana. Rosyany Santaella, jove emprenedora veneçolana, és l’encarregada, juntament amb la seva mare, de l’¡Ay Caramba!, polivalent bar inaugurat el passat 22 de març, amb la presència de l’alcalde Jordi Masquef.
Com definiries el local i què és el que oferiu?
¡Ay Caramba! és un local polivalent i, sobretot molt acollidor i amb un toc tropical. Venim a donar alegria i a posar color en aquesta preciosa ciutat que és Figueres. Servim tapes, amanides tropicals, entrepans, una gran varietat de postres, gelats i crepes… Subratllaria els esmorzars únics que proposem, així com una gran varietat de còctels tropicals amb tocs especials de la casa.
Per què heu escollit Figueres?
És la ciutat que ens va acollir i ens va donar la benvinguda en un nou inici de les nostres vides com a persones immigrants. És una ciutat encantadora per la seva història, els seus costums, els seus carrers… Molts dels seus racons amaguen boniques històries ben interessants d’escoltar. El local ens va inspirar, en primer lloc, per la seva gran ubicació i, en segon lloc, per la bona energia que ens transmetia, amb una mescla de pedra i fusta que emet una sensació de naturalesa.
Com va anar la inauguració?
Va ser un gran privilegi comptar amb la presència d’amics i coneguts estimats, de la nostra família, que és peça clau en tot això i, sobretot, del nostre alcalde Jordi Masquef, amb qui la meva mare Luisa Sánchez i jo vam poder fer un brindis que ens va fer molta il.lusió. Va ser, doncs, un dia ple d’alegries i coses positives.
A qui convideu a visitar-vos? Per què a partir d’ara se us ha de conèixer?
Tot figuerenc i figuerenca hi està convidat, així com qualsevol persona de la comarca i a tothom qui ens llegeixi i vulgui saber de nosaltres. Entrareu en un raconet tropical que us omplirà el paladar de sabor i la vida d’alegria. Conèixer-nos implicarà poder degustar una àmplia gamma de productes. En definitiva, volem encomanar-nos la il.lusió d’aquest projecte, la idea que tots els somnis són possibles, que el límit és el cel i que la família és el més important de la vida, lema que vaig aprendre del meu pare Ángel, que en pau descansi.
